S’hi arriba des de l’autovia de Torrent (CV-36) per accedir al camí Vell de Torrent, i per aquest direcció ciutat de Vaència fins trobar la revolta de la V-30, on comença a la dreta el camíAlqueria Rocatí, als nº 4 i 8 trobarem la construcció.
Segles XVII-XIX
Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), es tracta d’una alqueria senyorial, amb una part d’explotació agrària i altra de vivenda ocasional dels propietaris, amb una arquitectura que es remunta al segle XVII. De dita època queden restes de les seues fàbriques construïdes en tapial valencià, si bé els vans, portes i finestres corresponen ja al segle XVII. Per ara no tenim dades sobre els seus propietaris, ni tampoc l’origen del seu topònim.
Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l'alqueria s'estructura a partir de dos cossos articulats en forma de lletra “L”, construïts per una crugia, coberts a una aigua amb ràfec horitzontal en façana. Consta de tres altures en el cos longitudinal i dues altures en la transversal. Un altre cos diferent s'articula de manera longitudinal a la porta de l'entrada; es tracta d'un cos annex, possiblement del segle XVIII i tot indica que ha estat la part de vivenda i magatzems dels colons o estatgers de la finca.
Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SNU_19.09
PATODHV. EPA_16.01 Alquería Rocatí
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni:
Notícia a Las Provincias - 7 de maig de 2008 - Un incendio destruye la alquería del Rocatí, que tendrá que ser derribada a causa de los daños sufridos
Del Rey, M. (2013):, “Alqueria del Rocatí”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
Fotos: E.Guinot, C. Verdeguer
