Posterior a 1883

Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l’alqueria de Xirivella data de principis del segle XX i ha estat una tradicional alqueria agrícola fins l’època actual. Encara hui en dia es troba en mig de l’horta de Faitanar, molt a prop de la Séquia de Favara i de la localització d’algunes antigues fàbriques de rajoles ara desaparegudes.

Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l’alqueria consta d’un edifici principal de caràcter agrícola, amb dos cruixies paral·leles a la façana i de dues altures, amb diverses porxades adossades que donen a un pati posterior. A la façana principal s’hi troba un retaule ceràmic de dotze taulells que formen una imatge molt típica de l’horta, amb la figura de Sant Antoni Abat envoltat d’animals. La peculiaritat del retaule és la inscripció “SAN ANTONIO 1810”. Crida l’atenció la data, perquè és quasi impossible que el retaule, pels materials usats i l’estil, siga d’aquell any. Per tan, es tracta d’un retaule ceràmic reaprofitat d’altre lloc.

Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2015) - EPA_SNU_19.10

PATODHV. EPA_17.02 Alqueria Xirivella

Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni:

https://www.egevasa.es/Sites/11/Docs/PPP/Planos_PPP/EIP_PPP_04_RECURSOS_PAISAJISTICOS.pdf
 

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

Fotos: C.Verdeguer, Google Street View