Segona meitat del segle XIX o principis del segle XX.

Segons s’explica al Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València de l’any 2018, com en el cas de moltes altres construccions populars de l’Horta de València no és gens fàcil donar a la barraca Blaio Navarro una cronologia i una història pròpia individual. Per la seua estructura constructiva senzilla, allò usual és que puguen remontar-se a la segona meitat del segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció per envelliment dels materials o ser afectada per les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles anteriors de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó, era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i no sabem per ara des de quan és coneguda amb l’actual nom de Blaio Navarro.

Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), la barraca de Blaio Navarro apareix hui aïllada en la parcel·la, acompanyada de xicotets annexes sense interés que són utilitzats com a magatzems. La barraca manté la seua estructura, amb una planta d’uns 11 metres de profunditat per 6,60 metres d’amplària, i conserva la composició de façana amb els vans de porta i finestres originals. J. A. García Esparza li en dóna una superfície d’uns 70 m2. A hores d’ara (2019), presenta evidents mostres d’abandonament, amb les palmeres mortes al seu costat i, com en quasi totes les barraques, s’ha produït la substitució de la coberta vegetal per una de planxa ondulada, a la qual se li han afegit unes plaques solars.

• Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València. Catàleg de Proteccions, Fitxes dels elements catalogats de Primer Orde,  EPA_15.04, pp. 155-156.
• Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU), revisió de l’any 2012.
• Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
• Notícia de l’Agència EFE (4 de desembre del 2016) - Valencia concede por primera vez ayudas para rehabilitar el patrimonio rural.

GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 104-105.

DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)

GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

Fotos: E. Guinot, Google Earth