Segles XIX-XX.

: Fins ara no hem trobat cap referència sobre la història d’aquesta barraca i no sabem quina és la seua antiguitat. De fet, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Quant al seu nom, és el del seu carrer.

Aquesta barraca no consta en cap inventari o catàleg de patrimoni en el qual basar-nos per a explicar les seues característiques. Antigament estava situada en un entorn totalment d’horta, en la vora del camí de la Devesa d’El saler i probablement hi hauria alguna barraca més al seu costat. Actualment forma part d’un conjunt de vivenda de planta baixa i algunes amb un pis alineades a ambdues parts de l’esmentat camí. Al seu darrere encara hi ha camps arrossars. No sabem ben bé de quins materials està construïda, si bé sembla conservar-se en bon estat i sense transformacions greus en la seua estructura. Tanmateix, la porta ha estat trasllada al centre de la seua façana i és de fusteria d’alumini moderna. En canvi, les dues finestres semblen més tradicionals, i estan enreixades. L’exterior pareix arrebossat i emblanquinat. Són elements impropis la cobertura de teules i les parets que s’han alçat als dos constat del seu capcer triangular. També hi ha una nova porta oberta al lateral esquerre on hi seria el corredor que la separava de la barraca veïna. Igualment, per la façana creuen diversos cablejats moderns i al mig d’ella hi és el comptador elèctric. No tenim constància de les seues dimensions però és més menuda que altres barraques, i també de menor altura.
Aquesta barraca no consta en cap inventari o catàleg de patrimoni en el qual basar-nos per a explicar les seues característiques. Antigament estava situada en un entorn totalment d’horta, prop de la platja d’Arbre de Gos, però actualment ha quedat en un entorn totalment urbanitzat. Està situada a la part de darrere d’una vivenda de planta baixa i un pis, de construcció recent, que l’oculta completament des del carrer i l’ha deixada com en un pati interior, envoltada d’altres construccions i un parell de naus industrials. No sabem ben bé de quins materials està construïda, si bé sembla conservar-se en bon estat i sense transformacions greus en la seua estructura i elements característics. Així, la porta resta situada en el lateral esquerre i la façana conserva dues finestretes de reduïdes dimensions, com era costum en les barraques antigues. L’exterior pareix arrebossat i emblanquinat, si bé la cobertura és ara de teules. No tenim constància de les seues dimensions.

• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
   

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: Google Street View, Google Earth