Segles XIX-XX

Segons s’explica al Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València de l’any 2018, com tantes altres construccions populars de l’Horta de València, no és gens fàcil donar a la barraca del carrer Tremolar, 124, una cronologia i una història pròpia individual. Per la seua estructura constructiva senzilla, allò usual és que puguen remontar-se a la segona meitat del segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció per envelliment dels materials. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles anteriors de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien.

Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València de l’any 2013, el conjunt de barraca i casa es troba format per una primera construcció de tradició valenciana de xicotetes dimensions i una casa que segurament substituiria una barraca antiga. La barraca és de planta lateritzada, amb façanes principal i posterior amb portes, que permeten situar habitacions i cambres diferenciades en un dels costats de la planta, i compta amb un pati posterior. Es troba en bon estat de conservació, i  tot i que les portes, finestres i coberta tradicionals han estat substituïdes, manté generalment un bon aspecte respecte als models originals. La casa, de dos cruixies amb aler horitzontal,  té una composició asimètrica.

• Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València. Catàleg de béns i espais protegits de l’Horta de València (2018) - EPA_20.03.
• Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_PNA_19.01.
• Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
• Blog Arquitectura Rural Valencia (13 de novembre de 2013) - Casa i barraca al Tremolar, València, Miguel del Rey.

DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)

GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

Fotos: E. Guinot