Segle XIX.

Segons F. J. García Esparza (2012), aquesta barraca tindria una antiguitat de 200 anys, de principis del segle XIX, si bé el catàleg del PGOU de València (2013) li atorga una data indefinida en el segle XIX. En realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Quant a la seua història particular, aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Actualment continua en ús però com magatzem.

Aquesta barraca és un exemple de les “barraques urbanes”, això és, construïda ja en el seu origen en un solar urbà d’un carrer i sense relació directa amb els camps del seu voltant. Actualment forma part de l’alineament d’un carrer del poble d’El Palmar i el seu entorn està constituït per cases modernes de dues plantes si bé no es troba adossada a elles sinó que manté la servitud d’aigües al seu voltant. Segons J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova i reforçada amb rajoles, recoberta exteriorment d’arrebossat i emblanquinada. Els buits (porta i finestres) són els tradicionals, només a les dues façanes, de fusta i amb reixes les segones, sense finestreta a l’andana. Quant a la coberta, manté les biguetes de fusta amb canya trenada, si bé la cobertura final ara és de les típiques planxes de fibrociment. La seua planta és rectangular, de les denominades de passadís, amb les portes a les dues façanes i el seu corredor intern a la banda esquerra mentre les habitacions resten alineades a la seua dreta. La seua superfície és de 52,38 m2, amb un frontal de 5,82 m d’amplària i una profunditat de 9 m de longitud, amb una alçada de 4,95. m. Està dotada de llum i aigua, de pou i de xarxa pública.

Bé de rellevància local-Espai etnològic d’interès local (BRL-BRR). Elements de Naturalesa Rural en el Parc de l'Albufera, PGOU València revisió 2013: Àrea etnològica 3: Barracas en El Palmar. Element: EPE_PNA_19-23 (2), pp. 743-744.

• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPE_PNA_19.23 (2), pp. 743-744.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Àrea Etnològica 3- Conjunt de Quatre Barraques (El Palmar), autors: ¿?.

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: E. Guinot, Google Street View