Segle XX
Segons s’explica al Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València de l’any 2018, la barraca del carrer Guadiana 20, que es troba al límit del parc de l’Albufera, data de principis del segle XX. Com en el cas de moltes altres construccions populars de l’Horta de València no és gens fàcil donar-ne una cronologia i una història pròpia individual. Per la seua estructura constructiva senzilla, allò usual és que puguen remontar-se a la segona meitat del segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció per envelliment dels materials o ser afectada per les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles anteriors de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó podria donar-se el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones.
Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València de l’any 2013, la barraca és un xicotet edifici de planta lateralitzada i no excessiva profunditat. Les seues proporcions en planta i en secció són les canòniques, incluïnt uns buits remotzats i de proporcions adequades, fins i tot la imposta de coronació, des d’on alça la part aèria de l’estructura. L’acabat de coberta ha sigut restaurat recentment, incorporant-hi la creu al seu remat. Front la barraca s’alça una porxada de pilars d’obra i un emparrat superior. La barraca respon a l’esquema anomenat “de passadís”, esquemes lateralitzats amb una porta de façana principal i una altra en la façana posterior, que permeten situar cambres i estàncies diferenciades en una de les bandes de la planta. L’edifici es troba en bon estat de conservació, restaurat recentment, tot i que algunes transformacions: portes, finestres. A la façana de l'edifici es conserva un panell amb marc de sis taulells que formen una imatge de la Verge dels Desemparats sobre fons blau, amb la iconografia típica de mitjans del segle XX.
- Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SNU_19.06.
- Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València. Catàleg de béns i espais protegits de l’Horta de València (2018) - EPA_19.03.
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Photos: E. Guinot
