Es troba situada vora la Gola del Pujol Nou de l’Albufera de València, entre ella i l’estany de la Gola o Llac del Pujol. S’hi arriba per la carretera de València al Saler i, només passar el pont de la Gola del Pujol cal desviar-se per l’esquerra, direcció a la mar, pel carrer asfaltat que va fins a dit llac. Des d’aquest cal vorejar-lo a peu per la seua part nord, apropant-se des d’allí al canal de la gola.
Actualment es troba bastant deteriorada pel seu exterior, recobert de grafittis, i amb la teulada de planxes oxidada. L’interior es manté relativament bé.
Construcció de l’any 1929
No hem trobat referències sobre la seua història. Un panell ceràmic a la seua façana, dalt la porta, indica l’any 1929 com data de construcció així com el seu ús i propietat de la Confraria de Pescadors del Perellonet. No és una barraca tradicional agrícola ni tampoc sembla haver estat un lloc d’habitatge permanent. És possible que siga una construcció relacionada amb les necessitats de guarda de la gola de Pujol com desaigüe de l’Albufera, similar a la propera barraca de la Confraria de Pescadors del Palmar situada vora el pont de la carretera sobre dita gola.
Està situada en l’actual Parc natural del Saler i vora la gola de Pujol de l’Albufera, en un entorn d’arenals i pins protegits. La barraca és de planta rectangular, d’una sola planta diàfana al seu interior i amb una superfície aproximada de 50 metres quadrats. Si bé té l’aparença exterior d’una barraca, no té la seua morfologia habitual ja que no disposa d’andana. Disposa d’una porta a la façana principal, amb una finestra enreixada al seu costat, i una finestra més menuda a la paret del fons i en alt. Exteriorment està arrebossada i la façana principal pintada de color verd. La coberta és de planxes de fibrociment amb estructura portant de ferro, actualment bastant oxidada. L'interior consta d’una sola sala i actualment hi ha unes lliteres vora les parets. Disposa d’electricitat.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, M. Alemany
