Es troba situada en el camí de dit nom (Entrada Rosquilla, núm. 6) , situat a l’altura de la Carrera del Riu 249 de la ciutat de València. Al final del camí, a mà dreta d’ell
Està bastant modificada, tant en les seues dimensions per haver quedat encaixada en altre edifici, com en els revestiments exteriors, finestres i teulada.
Segles XIX-XX.
Fins ara no hem trobat cap referència sobre els seus orígens i història ja que no hi apareix a cap inventari o catàleg de Patrimoni dels existents, excepte la seua inclusió com bé de rellevància local de segon grau en el catàleg del PAT de l’Horta (2018), però sense fitxa individual. Com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia concreta. En el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries que hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns.
La barraca està situada en l’antiga zona d’horta de la partida de La Punta, regada per la séquia del Vall dins el sistema de la séquia de Rovella-El Vall. Les obres de construcció del llit nou del riu Túria i l’autovia d’El Saler en la segona meitat de la dècada del 1960 va tallar i trencar profundament aquest espai mil·lenari, a la qual cosa cal afegir la construcció a un centenar de metres d’ella de la gran depuradora d’aigües residuals de Pinedo i encara, a l’altra banda de l’autovia, la urbanització de l’espai d’ampliació del port de València conegut com zona ZAL. El resultat és que hui en dia aquesta barraca i el seu entorn han acabat en un racó, amb espai d’horta al nord d’ella però encaixonat per totes dites infrastructures. Quant a la seua estructura física, la barraca sembla restar tallada per la meitat aproximadament, encaixada per la part de darrere en un edifici modern d’un pis d’altura amb el qual conforma una unitat. No tenim dades sobre el seu material constructiu, però per la part exterior es veu lluïda de formigó. La porta queda en un lateral, segons la ubicació tradicional, així com la de les finestres si bé aquestes han estat canviades per modernes i de majors dimensions a les tradicionals. També és rellevant el canvi de la seua cobertura. Sembla estar feta amb rajoles i recoberta amb planxes ondulades de fibrociment. No tenim dades sobre les seues dimensions.
- Bé de Rellevància Local de Segon Grau. Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA2_15.45, p. 49.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
