Logo de la Universitat de València Logo Càtedra L'Horta de València: Patrimoni, Vida, Futur Sostenible Logo del portal

Barraca de l'Esquilaor del Carrer Morante, 216

Barraca de l'Esquilaor del Carrer Morante, 216
Provincia: València.
Comarca: L'Horta Sud.
Municipi: València.
Poblat: La Punta.
Localització i accés:

Es troba al c/Jesús Morante y Borràs, antiga carretera de Pinedo i El Saler, n. 216 de la ciutat de València. Els catàlegs indiquen que té annexa una casa, antiga alquería.

Latitud i longitud: 30 728559.676- 4369081.21 728.665,27m E, 4.369.286,55m N
Tipus de bé material: Barraca.
Estat: Deteriorat.
Tipus d'ús: Habitatge.
Titularitat: Privada.
Protecció: Bé de rellevància local.
Cronologia

Segles XIX-XX.

Història

Segons el PAT de l’Horta de l’any 2018, el conjunt de la barraca i l’alqueria seria de meitat del segle XX, però és raonable pensar que puga existir des del segle XIX. Com en altres casos de barraques, resulta difícil trobar el seu rastre documental històric llevat de les referències administratives i la memòria oral de propietaris i veïns. Els plànols de l’Instituto Cartográfico y Geodésico de España de l’any 1902 enumeren un considerable número de barraques al llarg d’aquest antic camí de Pinedo, amb el nom dels seus propietaris, però a hores d’ara no és possible identificar-ne una concreta. Per això, és probable que al menys el seu emplaçament puga ser el d’una barraca més antiga, del segle XIX però reconstruïda periòdicament. Per exemple, com en el seu entorn, les riuades del Túria del 1949 i 1957 degueren afectar-les severament i obligarien a refer-les.

Descripció

Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València de l’any 2013, aquesta barraca té les característiques materials d’aquestes edificacions de l’Horta de València, amb una planta aproximada de 11 metres de profunditat per 6,60 metres d’amplària i una superfície al voltant dels 60 m2. Els materials són l’adob amb tapial tradicionals, si bé la teulada ha estat substituïda per una de teula moderna. El conjunt de la barraca es manté en bon estat, tot i una ampliació a la seua part de darrere, amb una construcció deficient i poc en sintonia amb la tipologia tradicional de la barraca.

Publicacions

GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 110-111.

DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)

GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

Ubicació i entorn
Fotogaleria

Fotos: E. Guinot