Finals del segle XIX - principis del segle XX.

Segons el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València de l’any 2018, la barraca ‘La Genuina’ de Pinedo data de principis del segle XX, si bé J. A. Garcia Esparza en el seu Catàleg d’alqueries de l’Horta li atribueix uns 250 anys d’antiguitat. En realitat, i com en el cas de moltes altres construccions populars de l’Horta de València, no és gens fàcil donar-ne una cronologia i una història pròpia individual. Per la seua estructura constructiva senzilla, allò usual és que puguen remontar-se a la segona meitat del segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles anteriors de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó podria donar-se el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones.

Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Urbana de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), aquesta barraca formaria part de l'antic caseriu que definia el nucli d'aquest poblat. Es tracta d'una barraca que ha romàs en el temps, malgrat haver patit diversos incendis i canvis d'ús. Els elements principals de la seua arquitectura es conserven, tals com les portes, les finestres i especialment la teulada tradicional de canya i borró. Les seues dimensions també són les habituals: 6,73 m de façana principal i 11,75 m de profunditat, amb una planta construïda de 79 m2, segons explica J. A. Garcia Esparza en el seu Catàleg d’alqueries de l’Horta. La seua fàbrica és d'adob per als murs de la base i mamposteria per a la cimentació.

Actualment allotja un restaurant.

• Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SU_19.03.
• Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València. Catàleg de béns i espais protegits de l’Horta de València (2018) - EPA_20.02.
• Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
• Notícia de València Bonita (?) - La Genuina: una preciosa barraca valenciana convertida en un restaurante de cocina valenciana.
• Notícia de Las Provincias (11 d’octubre de 2011) - 'La Genuina' cerrará la histórica barraca al declarar ilegal la terraza el Ayuntamiento.
• Notícia de Levante-EMV (26 de setembre de 2014) - La Genuina... o cómo comer en una auténtica barraca valenciana.

GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 166-167.

DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)

GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

Fotos: E. Guinot