Finals del segle XX

No hem trobat referències històriques sobre aquesta barraca, si bé és de construcció de meitat del segle XX. No té a veure amb una explotació agrícola sinó que sembla tractar-se d’una barraca amb funcions d’oci i ornamentació simbòlica dels edificis administratius i tècnics de la “Junta de Desagüe de l’Albufera de València”, la qual seria la seua propietària. Dita Junta és un organisme públic-privat constituït pels propietaris de terres arrossars de l’Albufera i representants de l’administració, creat l’any 1856 i dedicat a regular el nivell de les aigües del llac. La Gola Nova de Pujol va ser construïda sota la direcció de la Confederación Hidrográfica del Júcar en l’any 1953, moment en el qual també s’hi alçaria aquest conjunt i la barraca.

Està situada al Parc Natural de l’Albufera de València, vora el canal de la Gola de Pujol que connecta aquesta amb la mar. El seu entorn és el de la pinada de la Devesa del Saler, si bé molt a prop de blocs d’apartaments. Forma part d’una parcel·la més gran envoltada de tanca, amb altres construccions que pertanyen a la “Junta de Desagüe de la Albufera”. L’edifici té la morfologia tradicional, amb la porta principal al centre de la façana acompanyada de sengles finestres a cadascú dels seus costats, més alguna altra finestreta al lateral i al darrere. La coberta és de les habituals planxes de fibrociment si bé encara conserva restes d'una coberta vegetal complementària de borró. Sobre ella destaca un fumeral de considerables dimensions, no habitual a les barraques. També disposa d’un porxo al davant de la façana principal, sostingut per columnes de ciment, així com un annex cobert, de planta baixa, al darrere d’ella. A la part de dalt de la façana principal hi ha un menut panell ceràmic de la Mare de Déu dels Desemparats.

• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: E. Guinot, Google Earth, Google Street View