Segle XIX.

Segons J. A. García Esparza (2012), la barraca de Llop tindria una antiguitat d’uns dos-cents anys aproximadament. En realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Quant al seu nom, raonablement és el cognom d’alguna de les famílies propietàries del segle XX.

Aquesta barraca es troba en un entorn pràcticament urbà. Tot i que queden uns camps al seu darrere, la façana dóna a les naus del polígon industrial de Forn d’Alcedo, en dit carrer Guadalquivir. Al seus costats hi ha altres cases de planta baixa i, a la seua dreta, separada per una casa, una segona barraca, la de Xupa. Segons J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova i amb elements de canya trençada. Per la part exterior està arrebossada i emblanquinada. La fusteria dels buits encara és de fusta, i també ho és la bigueteria de la teulada. La cobertura final és de teules planes. Manté una menuda porta d’entrada, tot i que tapada en part per un sostre de planxes de fibrociment, i igualment manté les mínimes finestres de dimensions reduïdes que caracteritzaven les barraques més antigues. La planta és rectangular, amb una superfície de 78,84 m², amb un frontal de 6,30 m d’amplària i una profunditat de 10,80 m de longitud, mentre que l’alçada és de 6,30 m. Està dotada d’electricitat i aigua de pou. Atenent les seues característiques, sembla una de les barraques de l’Horta que millor ha mantingut la seua arquitectura i estructura primitives, tot i el canvi de teulada, i mereix una total protecció.

• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
• Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.

Cal indicar que, segons el PGOU de València en vigor, ha quedat inclosa en Sòl Urbà a nivell de planejament urbanístic.

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 154-155.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: M. Alemany, E. Guinot