Està situada al Carrer Guadiana n. 23. S’arriba a dit carrer des de la redonda d’entrada a Castellar-Oliveral en passar el pont sobre el llit nou del riu Túria, girant a l’esquerra pel camí asfaltat lateral a l’autovia de dit riu.
Segles XIX-XX
J. A. Garcia Esparza en el seu catàleg d’alqueries de l’Horta de València li atribueix una antiguitat de 200 anys, mentre que el Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València de l’any 2018 no indica res sobre els seus orígens i història. Com en el cas de moltes altres construccions populars de l’Horta de València, no és gens fàcil donar-ne una cronologia i una història pròpia individual. Per la seua estructura constructiva senzilla, allò usual és que puguen remontar-se a la segona meitat del segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció per envelliment dels materials o ser afectada per les riuades del Túria dels anys 1949 i 1957. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles anteriors de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó podria donar-se el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones.
Segons el Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València de l’any 2018, la barraca de Llop està inclosa en l’àrea de protecció de l’alqueria de Brosquil i de la barraca de carrer Guadiana 20, però no en dona dades concretes sobre les seues característiques físiques. J. A. Garcia Esparza, en el seu catàleg de barraques de l’Horta de València, assenyala que està construïda en la forma tradicional, amb adobs i canyes. És un poc més gran que la mitjana, amb unes dimensions de 6,36 m de façana i 12,33 m de profunditat, amb una planta al voltant dels 78m2. El canvi més visible és el sostre de plaques ondulades de fibrociment. Actualment (novembre 2019) es troba en avançat estat de deteriorament, amb pèrdua del revestiment de l’adob de les parets.
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 162-163.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: E. Guinot
