Segles XVIII-XIX.

Segons J. A. García Esparza (2012), aquesta barraca tindria entre 250 i 300 anys d’antiguitat però, segons el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València (2018) i l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, la barraca de Pablo data de principis del segle XX. En realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus populars de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció sobre el mateix solar. En aquest cas, segons l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, dita rehabilitació es va produir a finals del segle XX . Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars.

Segons M.del Rey i A. Gallud (Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València, 2018) i el PGOU de la ciutat de València (2013), aquesta barraca és un bon exemple dels models constructius més moderns, ja del segle XX, tot i que s’ha refet sobre una construcció anterior. En la seua fesomia arquitectònica segueix les línies essencials que històricament han caracteritzat aquest tipus de edificacions: planta rectangular en un cos i coberta a dues aigües. També consideren que els murs són possiblement de rajola i no de tova. Segons J.A. García Esparza (2012), els seus murs són de toves i rajola, revestits d’arrebossat i emblanquinats; porta i finestres són de fusta, amb reixes les segones; quant a la coberta manté les biguetes de fusta amb canyís però estan recobertes per les habituals plaques d’amiant-ciment. La façana té una porta lateral de grans dimensions, amb finestra al seu costat i dues finestretes a l’andana. En el lateral de darrere s’ha obert una porta metàl·lica que no correspon a la construcció tradicional. Segons aquest autor, les seues dimensions són de 55,16 m2 de planta, amb 5,60 metres d’amplària i 9,85 m de longitud de fons, amb una altura de 5,40 metres.

PAT HORTA

Es tracta de la barraca situada més al nord de l’Horta de València entre les que queden hui en dia. Ha quedat inclosa en zona urbana, cantonera a dos carrers i adossada també a dues cases.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPA_03.09, p. 223.
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Bens i Espais Protegits de natura rural. (EPA-SNU_17.09), pp. pp. 197-200.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA_03.05, pp. 137-139.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Barraca de Pablo, l’Amo o del Barri de les Sidres (Mahuella)”.

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 148-149.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: E. Guinot, Google Earth