Està situada en el carrer Vicent Baldoví, anteriorment anomenada carretera del Palmar. Es localitza a 100 metres del pont que travessa la Séquia Nova del Palmar, a mà dreta, a tocar del llac.
Darrer terç del segle XX.
Segons l’informe del Catàleg de Béns i Espais protegits de natura rural (Revisió simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València, 2013), aquesta barraca seria una construcció moderna del darrer terç del segle XX, si bé podria haver-se fet sobre una barraca anterior de pescadors, més senzilla i de materials més febles. Aquest informe explica que està construïda en una de les típiques parcel·les estretes i allargades d’horta de marjal de l’entSegons l’informe del Catàleg de Bens i Espais protegits de natura rural (Revisió simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València, 2013), aquesta barraca seria una construcció moderna del darrer terç del segle XX, si bé podria haver-se fet sobre una barraca anterior de pescadors, més senzilla i de materials més febles. Actualment és usada pels seus propietaris com una segona residència de vacances. Aquest informe explica que està construïda en una de les típiques parcel·les estretes i allargades d’horta de marjal de l’entorn de l’Albufera, a tocar del propi llac, la qual cosa és destacada per l’alt valor paisatgístic que representa el conjunt des del punt de vista etnològic, més enllà de la seua modernitat arquitectònica.orn de l’Albufera, a tocar del propi llac, la qual cosa és destacada per l’alt valor paisatgístic que representa el conjunt des del punt de vista etnològic, més enllà de la seua modernitat arquitectònica. Actualment és usada com vivenda temporal
Segons l’informe del Catàleg de Béns i Espais protegits de natura rural (Revisió simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València, 2013), està construïda segons les formes, proporcions i distribució dels espais de les barraques tradicionals, i també en part amb tècniques i materials tradicionals. Té una planta rectangular i el seu model és l’anomenat “en passadís”, amb un corredor intern que dóna accés a les diverses habitacions, si bé els buits (porta i finestres) no són de les dimensions tradicionals sinó més grans per guanyar lluminositat a l’interior. Pel seu exterior està arrebossada i emblanquinada, però allò principal que cal destacar és que és de les poques barraques que té la teulada vegetal tradicional i no planxes metàl·liques. Al seu davant té un gran porxo cobert de construcció recent i, per la porta de darrere, s’accedeix a la vora del llac.
Bé de rellevància local-Espai etnològic d’interès local (BRL-BRR). Elements de Naturalesa Rural en el Parc de l'Albufera, PGOU València revisió 2013: Àrea etnològica 1: Racó de l’Olla. Element: EPE_PNA_19-21 (1), pp. 705-706.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. EPE_PNA_19-21 (1), pp. 705-706.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Àrea Etnològica 1- Racó de l’Olla-Conjunt de Cinc Barraques (El Palmar), autors: ¿?.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot
