
Es troba situada al camí de Pinedo al Saler, entrada Valero, 15. Actualment l’accés és per un estret camí vora la nova redonda d’accés a la platja dita entrada de Valero.
Principis del segle XIX.
Segons el llibre de J. García Esparza sobre les barraques de l’Horta de València (2012), aquesta dataria del segle XIX. Com en general en totes elles, és molt difícil aportar major informació sobre la seua història atenent que són obres senzilles i el canvi més rellevant normalment ha estat la possible modificació de nom en variar la seua propietat.
Segons el catàleg de García Esparza sobre les barraques, aquesta també està construïda al mode tradicional, amb murs d’adob i rajola en llocs puntuals, revestiments encalats, i els capcers de rajola també. La planta és d’un poc més de 6 m de façana i 11,26 m de profunditat, amb una superfície als voltants dels 70,5 m2 i una altura de quasi 5 m. Com és habitual, la cobertura vegetal original ha estat substituïda per una de teula moderna. El conjunt ha estat rehabilitat en temps recents i se li ha construït adosada una casa menuda de planta baixa i sostre pla, probablement per ampliar l’espai habitable. El conjunt ha estat dota d’una tanca i un sostre per a cotxera, esdevenint així una casa residencial. Actualment la barraca i la seua veïna es troben en un estret camí ara asfaltat, amb altres cases de planta baixa al davant si bé encara amb alguns camps cultivats per la seua part meridional.
GARCÍA ESPARZA, J. A., Barracas del litoral Mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2012, pp. 178-179.
GOSÁLVEZ, V., Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema d’investigació presentat al tribunal d’oposicions. Manuscrit. Biblioteca del Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia .(Facsimil: La Barraca Valenciana, COACV, 1998).
SANCHIS GUARNER, M., Les barraques valencianes, Barcelona, 1957 (reed. València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
DEL REY. M., Arquitectura Rural Valenciana, València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996 (reed.ampliada: Barcelona, Galerada, 2010).
Fotos: E. Guinot, Google Earth