Camí de Muntanyars, 123, Pinedo.
Segons explica J. García Esparza en el seu llibre sobre les barraques de l’Horta de València (2012), aquesta dataria del segle XIX.
La principal peculiaritat d’aquesta barraca actualment és que ha quedat integrada en una casa annexa, ampliació d’ella, que li tapa la meitat de la façana principal. Segons el catàleg de barraques de J. García Esparza, està construïda a la manera tradicional, amb murs d’adob i rajola, i revestiments encalats si bé la façana està lluïda amb taullels de ceràmica moderns al voltant de la porta. De la façana només perdura aquesta porta en el lateral dret, sense cap finestra. La planta té una façana total de 5,5 metres d’amplària i una profunditat de poc més de 9,5 m, una altura de 6,30 m i una superfície construïda total de 53,5 m2 aproximadament. Com en la gran majoria de casos, hui en dia la cobertura original vegetal ha estat substituïda per una de plaques de fibrociment.
GARCÍA ESPARZA, J. A., Barracas del litoral Mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2012, pp. 182-183.
GOSÁLVEZ, V., Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema d’investigació presentat al tribunal d’oposicions. Manuscrit. Biblioteca del Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia .(Facsimil: La Barraca Valenciana, COACV, 1998).
SANCHIS GUARNER, M., Les barraques valencianes, Barcelona, 1957 (reed. València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
DEL REY. M., Arquitectura Rural Valenciana, València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996 (reed.ampliada: Barcelona, Galerada, 2010).
Fotos: E. Guinot, Google Earth
