Està situada vora la Ronda Sud de la ciutat de València (tram anomenat carrer Antonio Ferrandis), cantonada al carrer Molí de la Fonteta. Ha quedat inclosa en una zona verda al costat de dita ronda.
La barraca està restaurada però amb algunes modificacions materials en el seu aspecte que la desvirtuen.
Segle XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012), aquesta barraca tindria entre 150 i 200 anys d’antiguitat, per tant seria del segle XIX. Tanmateix, en realitat, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus populars de l’Horta no és fàcil donar-les una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants en algun moment per haver estat necessària la seua reconstrucció sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars. Aquest seria, per tant, l’origen del seu apel·latiu, “de Vicentet i Rafaelet”, que són els noms dels darrers propietaris del segle XX. Justament foren aquests qui cediren la propietat de la barraca a l’Ajuntament de València amb condició del seu manteniment i preservació, una intervenció que fa dur-se a terme l’any 2015. Actualment resta tancada i abandonada, sense ús.
Aquesta barraca han quedat en un entorn urbà del barri de Malilla, al costat mateix de la Ronda Sud i dels nous edificis que s’han fet recentment prop d’ella. Físicament, està situada dins el jardí que voreja la dita autovia de circumval·lació de la ciutat i al marge completament de qualsevol entorn de l’Horta. Segons J. A. García Esparza, la barraca està construïda amb tova i algunes rajoles puntuals, si bé els capcers sí són ja de rajola totalment. Per la part exterior està arrebossada i emblanquinada, si bé té per la façana principal un revestiment de taulells moderns en la seua banda inferior. Els buits no són els tradicionals, amb una porta moderna de majors dimensions i també finestres més grans, amb fusteria renovada i moderna així com les reixes que les protegeixen. La cobertura també ha estat canviada per un sostre de teules recobert de canyís industrial. Segons aquest autor, té una planta rectangular amb una superfície de 60,89 m2, amb un frontal de 5,75 m d’amplària i una profunditat de 10,59 de longitud, més una altura de 5,17 metres. Actualment no disposa d’electricitat ni d’aigua potable i, en estar desocupada, darrerament s’han tapiat la porta i finestres.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
La barraca ha acabat situada en Sòl Urbà de la ciutat de València. No consta als catàlegs de patrimoni ni del Pla General d’Ordenació Urbana de València ni tampoc als de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 100-101.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY, M. (2002): Alqueries: Paisatge i arquitectures en l’Horta, València: Consell Valencià de Cultura.
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot
