Estan situades al carrer Entrada de la vora del Pantà núm. 26, al final sud del terme d’El Perellonet i a prop del canal de la gola del Perelló. S’hi arriba per la CV-500, actual Avinguda de les Gavines, i prop del pont sobre dita gola, a mà dreta direcció oest està l’entrada, que és la mateixa que la de la caserna de la Guàrdia Civil.
Construcció de finals dels anys 80 del segle XX
Construcció finals dels anys 80 del segle XX.
Les dues barraques estan situades en un entorn encara agrícola si bé amb altres construccions disperses a prop d’elles. Formen part d’una parcel·la tancada, plantada d’arbres i amb un paeller en un lateral. Es tracta d’una doble barraca de construcció moderna i amb materials actuals però que adapta la morfologia tradicional, en aquest cas de barraques emparellades i unides entre elles ocupant l’espai que correspondria al passadís entre elles. Són de dimensions similars a les tradicionals, amb una possible andana identificada per una finestreta a la part posterior. Els vans són una porta davantera i altra posterior, més unes poques finestres també a les dues façanes. La coberta és de planxes de fibrociment però amb una cobertura de canyís vegetal.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”. Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
La parcel·la de la barraca es troba cultivada amb gespa i es poden comptar 8 moreres de grans dimensions, a més d’altres arbres de menor envergadura. També compta amb un paellero, banquets de pedra i una taula circular amb bancs per seure.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GÓMEZ MATAIX, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COACV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Street Now
