Segle XIX.

Segons J. A. García Esparza (2012), les barraques de Roca tindrien una antiguitat d’uns 250 anys, la qual cosa les situaria aproximadament a inicis del segle XIX, si bé M. del Rey (PGOU de València, 2013) les identifica com de principis del segle XX. En realitat, i com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-les una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries i que hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca, pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de saber si no en queden testimonis familiars o dels veïns. El nom que tenen sembla ser el cognom de la darrera família propietària.

Primer de tot cal indicar que aquestes dues barraques emparellades no es troben al seu emplaçament històric sinó que són una reconstrucció arquitectònica de les originals en un lloc proper, obra feta l’any 2016. La raó és que havien quedat dins l’espai urbanitzable de l’ampliació del Port de València conegut com zona ZAL. De fet, la seua imatge aïllades en un solar sense vegetació esdevingué una de les icones del procés de destrucció de l’Horta de València des del 2004 al 2015, tal com pot veure’s en una de les fotos annexes. Actualment, en aquest nou emplaçament, han estat fetes de nou. Afortunadament, tant l’estudi de J. A. García Esparza (2012) com M. del Rey (Catàleg del PGOU de València 2013) encara les descriuen com eren en la seua ubicació tradicional i podem saber bé com estaven abans de la seua destrucció i substitució. Segons aquests autors, les dues barraques conformaven una vivenda: la més gran com habitació i la més menuda com magatzem agrícola, a més de tenir una porxada i un pati amb un forn de pa dels anomenats “moruns”. Les dues estaven construïdes de tova amb alguna rajola puntual, i amb les capçanes també de rajola. Per l’exterior, estaven arrebossades i emblanquinades. Els buits (portes i finestres) mantenien la seua ubicació habitual, amb porta lateral i corredor interior, mentre que en la més menuda de les dues barraques la finestra de la capçana davantera, en el primer pis, havia estat feta més gran i convertida en porta, raonablement per facilitar l’entrada de productes agrícoles a dita andana. En part es mantenia la fusteria tradicional així com les reixes de les finestretes. La coberta estava sostinguda per bigueteria de fusta però, com en la majoria de casos, la cobertura final era moderna i, en aquest cas, de teules planes. Les seues plantes eren i són rectangulars, amb una superfície de 81,04 m2 i 34,27 m2 la més menuda; les façanes tenen 6,46 i 3,35 metres d’amplària, amb una profunditat de 12,60 i 10,230 m de longitud respectivament; les alçades eren de 6,51 i 5,24 m també respectivament. En el seu emplaçament antic tenien connexió elèctrica i aigua de pou, ja que estaven habitades fins al voltant de l’any 2000. Com hem dit més amunt, les noves barraques ara resten inaccessibles dins el perímetre tancat de la zona ZAL.

Bé de rellevància local-Espai etnològic d’interès local (PAT HORTA)

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPA_15.08, p. 296. 
• Plan Especial para Desarrollo de la zona de actividades logísticas (ZAL) del Puerto de Valencia. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Habitatge. Documento nº. II.2. Catálogo-anexo VI.
• PLAN ESPECIAL PARA DESARROLLO DE LA ZONA DE ACTIVIDADES LOGÍSTICAS (ZAL) DEL PUERTO DE VALENCIAII.DOCUMENTACIÓN CON EFICACIA NORMATIVA DOCUMENTO Nº II. 2. CATÁLOGO
• Web de la campanya “Horta és Futur, No a la ZAL”, de Per l’Horta
• Annex d’arxiu de la Wikipèdia de les Barraques i cases de la ZAL

GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 124-125.

DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), pp. 208-245.

GÓMEZ MATAIZ, G. (2016): “De la esfera simbólica al catálogo arquitectónico: Atlas visual de la barraca de la Huerta de Valencia”, Revista Valenciana d’Etnologia, n. 8, pp. 115-152.

GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth