Segle XVI

Segons els catàlegs del PGOU d’Alfara (2002) i de la Direcció General de Patrimoni, els seus orígens són del segle XIV. Tanmateix, la seua estructura arquitectònica bàsica que ha arribat a l’actualitat correspon més bé a un palau del segle XVI, amb similituds amb la casa-palau de la Serena-la Sirena situada al mateix terme municipal. El noble Bartomeu Cruïlles va comprar la senyoria d’Alfara l’any 1396, per la qual cosa allò més probable és que fóra aquesta família la que el va construir. Dos segles després, l’any 1595, el noble Cosme Cruïlles va vendre la senyoria d’Alfara al patriarca Juan de Ribera, arquebisbe de València, i per tant també aquest palau, si bé sis anys després, el 1601, el va cedir com patrimoni a la seua fundació del Reial Col·legi del Corpus Christi, el qual passà a ser el propietari fins la Desamortització dels béns eclesiàstics en la dècada del 1830 i anys següents. No hem trobat per ara referències sobre la seua propietat posterior però al llarg del segle XX restà abandonat. En la dècada dels 1980 va ser restaurat amb intervenció de la Diputació Provincial de València i passà a ser un edifici amb funcions administratives i culturals de l’Ajuntament d’Alfara.

Està situat a la plaça central de la població d’Alfara, amb la parròquia i l’ajuntament contemporani, en un entorn totalment urbà des dels seus orígens. Segons els catàlegs del PGOU d’Alfara (2002) i de la Direcció General de Patrimoni, és un típic edifici senyorial de l’època del Renaixement, amb aspecte fortificat per la torre que té en una cantonera però amb un marcat caràcter residencial. Consta de tres altures amb una torre quadrada en un extrem de la façana. La coberta és a quatre aigües. La façana principal té una porta de mig punt de carreus a la planta baixa flanquejada per dues finestres rectangulars. En el primer pis destaquen tres grans finestrals amb decoració ojival geminada, mentre que el segon pis té una filera de finestres en forma de llotgeta segons la moda de finals del segle XV i del XVI. L’interior està profundament transformat arran de l’abandonament i la necessària restauració de finals del segle XX, si bé conserva alguns elements antics com un sostre o teginat decorat i algunes restes de pintures murals.

Bé d’Interés Cultural-Monument (BIC), segons decret del 20 de juny de 2001 (anotació del Ministeri: R-I-51-0010657)

• Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Alfara del Patriarca. Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos (2002). Inventario de Bienes, fitxa: I-2: Palacio o Castell
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 1 A-Béns d’Interés Cultural, fitxa: Castillo de la Señoría
• EspaiCarraixet: El castell de la senyoria Alfara del Patriarca
• Aparicio Martín, Cristina: Propuesta de Catálogo de edificios protegidos de una población mediana/pequeña: Alfara del Patriarca, TFG de la Universidad Politécnica de Valencia, 2016

Fotos: Google Street View, Google Earth