Segles XVII-XVIII

Segons la Guia de Patrimoni de l’Ajuntament d’Alfara, fou fundat arran de la donació per part de Gaspar Jaca d’una alqueria de la seua propietat amb les terres annexes. Segons J. L. Cebrian, fou fundat per frares franciscans del convent de Sant Esperit de Gilet, adscrit a l’orde dels Franciscans Observants. L’arquebisbe Joan de Ribera, senyor d’Alfara, va atorgat l’autorització l’any 1595 i el 1599 començà la seua construcció. Segons J. Estevan i J. V. Llorens(1986), en temps posteriors arribà a acollir una casa d’estudis i formació de frares de dit orde. En la dècada del 1830 fou Desamortitzat en el marc de la Revolució Burgesa, expropiat l’edifici i les seues terres per part de l’Estat, i venut en subhasta pública l’any 1839 a un veí d’Alfara, Pasqual Sànchez, segons relata F. Pingarrón. Posteriorment fou comprat per la família Moróder, la qual hi va instal·lar en les terres annexes una primera fàbrica de mistos sota la marca “El Globo” l’any 1858. Ja a meitat del segle XX canvià de propietaris i va acabar en els anys 1960 en mans de l’empresa “Fosforera española”. En aquest procés industrial els edificis del convent restaren un poc al marge i abandonats. En els darrers anys del segle XX han estat usats com magatzem industrial i el 2010 el conjunt passà a mans de l’Ajuntament d’Alfara.

El convent es trobava durant segles en un entorn agrícola, a mig camí entre el nucli antic del poble d’Alfara i el traçat de la Séquia de Montcada. A hores d’ara ha quedat en una parcel·la d’un nou espai urbà que arriba a dita séquia per la part meridional, si bé el seu entorn són ara diversos solars sense construir. Quant a la seua arquitectura, no hem trobat referències que expliquen com era el conjunt arquitectònic de l’antic convent. Els treballs o informes publicats només fan referència als dos edificis encara en peu: l’església amb el campanar, i el claustre. Segons J. Estevan i J. V. Llorens(1986), el claustre és de “reduïdes dimensions, quadrat, amb arcs de mig punt i voltes de mig canó, i els arcs recolzats en columnes”. Quant a l’església, és d’una única nau amb volta de mig canó i arcs faixons, dividida en cinc trams interiorment. Les capelles laterals estan encaixades entre els contraforts dels murs, i alguna d’elles ha estat reconstruida en algun moment”. L’obra del conjunt és de rajola i mamposteria. Al seu interior no queda cap element de tipus religiós, probablement des de la Desamortizació al primer terç del segle XIX, si bé es conserven parcialment restes de la decoració dels murs i volta. La façana principal està feta amb una gran arcada de mig punt, actualment cegada. I quant al campanar, està situat “als peus de la nau, a la dreta d’ella, i està bastit de rajola. Dividit en tres parts, en el més alt queden els buits per les campanes, ara també desaparegudes”. Queda el rastre d’un rellotge de sol en dit campanar.

Bé de Rellevància Local-Monument d’Interès Local (Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

Bé de Rellevància Local (PAT de l’Horta de València, 2018).

El conjunt es troba en un clar procés de deteriorament.

• Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Alfara del Patriarca. Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos (2002). Inventario de Bienes Arqueológicos, fitxa: A-3 Restos del exconvento de San Diego
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Secció 2A: Béns de Rellevància Local, fitxa: “Restos del exconvento de San Diego”
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial:. EPA_05.02: Exconvento de San Diego de Alfara, pp. 247-249
• Alfara del Patriarca. Patrimoni. Edició digital de l’Ajuntament d’Alfara.
• Cebrina, Josep Lluís, Convent de Sant Dídac d’Alfara

ESTEVAN, J.; LLORENS, J. V. (1986): “Valencia: Alfara del Patriarca: “Exconvento de San Diego de Alcalá”, dins: Garín, F. (dir.) Catálogo monumental de la provincia de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, pp. 539-540.

GONZÁLEZ FERRER, Miriam (2014): El convent de Sant Dídac d'Alfara del Patriarca : génesis constructiva, Treball Fi de Grau, Universitat Politècnica de València.

MOLINS CABO, José Ramón (1998): “El convento de San Diego de Alfara del Patriarca”. Crónica de la XXI asamblea de cronistas oficiales del reino de Valencia. València, Associació de cronistes oficials del regne de València, pp. 375-394.

MOLINS CABO, Josep Ramon (1998): “400 Aniversari de la fundació del convent de San Diego d’Alcalá d’Alfara del Patriarca”. Festes patronals, Alfara del Patriarca, pp. 26-29.

MOLINS CABO, Josep Ramon (1999): “400 Aniversari de la fundació del convent de Sant Dídac d’Alcalà d’Alfara del Patriarca”. Festes patronals, Alfara del Patriarca, pp. 23-25.

PINGARRON, Fernando (2005-2006): “Derribos, ventas y destinos de conventos suprimidos de la ciudad de Valencia y de los enajenados entre los años 1837 y 1839”, Ars longa: cuadernos de arte, 14-15, pp. 271-301 (p. 275 en concret).

Fotos: E. Guinot, Google Street View