La seua adreça és camí de l’església de Vera núm. 16. S’hi arriba pel camí de Vera, per la part nord de la Universitat Politècnica, i està situada vora el molí de Vera.
Segle XVIII
Segons els catàlegs del PGOU de València (2013), de la Direcció General de Patrimoni i del PAT de l’Horta (2018), els seus orígens serien del segle XV si bé l’actual edifici és del segle XVIII. Es tracta d’una ermita de llarga tradició en aquest àmbit de l’Horta i fins i tot en el conjunt de la ciutat de València, si bé sabem molt poc per ara del seus primers temps i context de la fundació. La seua advocació antiga era la Mare de Déu del Roser, si bé va ser canviada l’any 1854 per l’actual de la Inmaculada Concepció.
L’ermita estava i encara està en un entorn d’horta si bé en l’actualitat ha quedat a curta distància del campus de la Universitat Politècnica el qual marca per la seua part meridional la línia del paisatge agrícola. Per altra banda, i probablement des dels seus orígens baixmedievals, forma un conjunt arquitectònic amb el molí de Vera, trobant-e les dues portes actuals pràcticament una al costat de l’altra i compartint un porxo protector. Un tercer element física històric annex és el “clot”, un brollador d’aigua que és el que permeté en el seu moment la construcció del molí i que relaciona el conjunt amb un entorn de zona de marjal i llacunes que va perdurar fins el segle XVIII. Des del punt de vista arquitectònic, segons els catàlegs del PGOU de València (2013), de la Direcció General de Patrimoni i del PAT de l’Horta (2018) és un edifici de planta basilical o de creu llatina, d’una nau principal i menut creuer, amb una cúpula redona sobre aquest. Les seues dimensions són de 22 x 8 m aproximadament, està construïda de maçoneria amb línies de rajoles, i per l’exterior arrebossada i emblanquinada. La cobertura és de teules àrabs. La façana principal té una portada delineada per un arc escarser i al seu damunt una espadanya amb una campana. L’interior és d’estil neoclàssic i està cobert per una volta de mig canó sostinguda per pilastres. Darrere l’altar major té un retaule neogòtic de fusta amb una imatge de la Puríssima Concepció. Està dotada de tres capelles (Divina Pastor, Sant Joan d’Ortega i Sant Antoni del Porquet).
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (Catàleg del PGOU de València (2013), Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana i PAT de l’Horta (2018).
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_06.02, p. 247.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPE_SU_13.01), pp. 371-374.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPE _06.03: Ermita de Vera, pp. 323-325.
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Ermita de Vera, autoria.
- Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana. Ermita del Pilar (Cases de Bàrcena)
- Inventari de Campanes. Ermita de Vera
- Díez Arnal, J., Ermita de Vera.
- Blog: Vora mar. La València marítima i més. (fotos antigues)
GARÍN, F. M. (1986): Catálogo Monumental de la Provincia de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia.
PEPÍN, Matilde (2003): Santuarios Valencianos, un viaje etnográfico, València, Consell Valencià de Cultura.
PEPÍN, Matilde (1996): Ermitas de la Comunidad Valenciana, València, Ed. Carena.
LLUCH GARÍN, L. (1980): Ermitas y paisajes de Valencia, València, Caja de Ahorros de València.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
