Es troben situades al límit de termes entre València i Tavernes Blanques, just al davant del grup de cases conegudes com Molí de Canyars. S’hi arriba des del nucli urbà de Tavernes direcció Carpesa i només creuar la séquia de Rascanya, a mà esquerra està el camí de terra que porta a dit antic molí i a les llengües, que es veuen des de la carretera.
La seua estructura física és la tradicional, conserva el tallamar antic i la innovació principal és el recobriment de formigó de les parets i la instal·l·lació de comportes metàl·liques.
El seu origen és d’època islàmica, raonablement dels segles X-XI
Segons expliquen Guinot i Selma (2005), Selma (2014) i Mangue (2000), aquestes llengües estan construïdes en mig de la séquia de Rascanya, en el punt que tradicionalment la Comunitat de Regants ha considerat que era el final de la séquia mare. És per tant el darrer partidor principal del sistema i ací comencen les dues séquies finals, la de la dreta és la de la Riquera, per a regar prt de Tavernes Blanques i sobretot Alboraia, i la de l’esquerra és el braç d’Almàssera per a regar part de dit terme a l’altra banda del barranc del Carraixet. Per aquesta raó, a 150 metres de les llengües estava el cano del Carraicet, el sifó per fer passar aquest braç a l’altra banda, ara substituït per una altra tuberia moderna també subterrània Quant al seu origen, és d’època islàmica anterior al segle XIII, raonablement entre els segles X i XI perquè la seua funció era dotar d’aigua a les dus alqueries del final de dit sistema hidràulic: les dites d’Alboraia i Almàssera. Sempre han estat possessió de la Comuna de propietaris de la Séquia de Rascanya, la qual és la que al llarg dels segles ha cuidat per la seua integritat física i ha fet les reparacions oportunes fins l’actualitat.
Segons Guinot i Selma (2005), Selma (2014) i Mangue (2000), aquestes llengües són de les que mantenen millor hui en dia el seu aspecte i estructura de segles a l’Horta de València. No ha estat soterrades, no han estat canviades de lloc i formen part dels punts claus de distribució de l’aigua de Rascanya entre les alqueries medievals del seu territori de reg. La seua morfologia és l’habitual: un tallamar de pedra acabat en angle just al mig de la séquia, un llarg espigó central després per separar les dues noves séquies i reforçar la immobilitat del tallamar davant el corrent, i uns laterals de pedra per reforçar la seguretat del punt de partició. Cal assenyalar, però, una certa diferència hui en dia en les dimensions de les boques, sent la del braç d’Alboraia o de la Riquera un poc més ampla per a pendre un poc més d’aigua, però no sabem de quan és aquesta característica. Les modificacions clares més importants és que el caixer de la séquia en tot aquest entorn va ser encofrat amb formigó en la dècada del 1950, i que les llengües hi tenen instal·lades dues comportes de considerables dimensions amb els seus engranatges metàl·lics per poder obrir i tancar una braç o un altre, tot i que habitualment estan els dos oberts. A la vora mateixa de les comportes pot observar-se encara la menuda caseta de rajoles per guardar antigament els costers, els taulers de fusta per parar o desviar l’aigua abans de la instal·lació de les comportes modernes.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_09.07, p. 163.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPH_SNU_17.03, pp. 223-226.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_09.05: Llengües d’Alboraia-Almàssera, p. 379.
- El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa n. 112, p. 436.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Llengües d’Alboraia-Almàssera” (autors: Lloria, R.; Selma, S., Guinot, E)
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, p. 164.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 299-301.
MANGUE ALFÉREZ, Ignasi (2000): “Séquies i molins a l'horta de València: La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, dins Glick, Th., Guinot, E., Martínez, L.P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 405-449.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
