Es troben situades al terme municipal de Burjassot, a l'encreuament dels carrers Mariano Benlliure, Comandante Moreno i Joanot Martorrell, al costat de les vies de Metrovalencia.
Les llengües han estat molt retocades en els darrers anys, se les ha instal·lat una paleta que no tenia i tot ha quedt recobert de formigó. A més, en urbanitzar-se tot l’entorn han quedat en un pou aillat entre carrers i engabiat per reixes.
Segles X-XI.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), aquestes llengües són les segones principals de la séquia mare de Tormos i parteixen l’aigua entre la séquia de l’Alborgí per la dreta i la séquia o fila de Burjassot per l’esquerra. Les llengües troben el seu origen en època islàmica, com la mateixa séquia, doncs és un element indispensable del funcionament d’aquesta. Sempre han estat propietat de la comunitat de regants de la séquia de Tormos, la qual se n’ha fet càrrec de la seua conservació, manteniment i reparació. Tanmateix, en la dècada del 2010 ha dut a terme unes obres que han modificat parcialment la seua estructura física i alterat el disseny de segles de partició de l’aigua.
Han patit modificacions amb el temps, a l’igual que el caixer, així com el nivell de les llengües, a causa del canvi del traçat de les vies del tren o les obres realitzades a l’entorn, totes les quals han provocat l’entubació de les dues séquies, que ara es creuen sota les vies. D’aquesta manera, les llengües es troben actualment a un nivell més fons que el seu entorn.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), són unes llengües bàsicament similars a totes les de l’Horta de València. Consten d’un tallamar central de pedra acabat en angle al mig del llit de la séquia construït amb dos fileres de sellars de pedra i una espiga central que el consolida al seu darrere, de la qual no sabem la seua longitud ja que ha quedat soterrada. Cal observar que dit tallamar parteix l’aigua entre els dos braços en proporcions diferents: el de la dreta està encastat en la paret lateral del nou caixer de formigó, mentre que el de l'esquerra consisteix en un gran bloc de pedra tombat sobre el llit de la séquia, de 124 cm de llarg per 40 cm d'ample i 40 cm d'alt. Les dimensions i els materials amb què està construït el caixer han variat amb el pas del temps, però les proporcions no han canviat. L'entrada d'aigua a la séquia del Alborgí – la principal de Tormos – té 82,5 cm, mentre que el braç de Burjassot només mesura 41 cm, encara que en cas de portar una làmina d'aigua gran podria derivar fins a 124 cm més, que és la mesura de la seua fita esquerra tombada. Tanmateix des de finals de la dècada del 1990 ha patit diverses modificacions: primer, en soterrar-se tot el seu entorn i entubar-se les respectives séquies arran de la urbanització de la zona. I ja en la dècada del 2010 per les obres dutes a terme per la mateixa comunitat de regants de Tormos que han formigonejat el conjunt i instal·lat una comporta metàl·lica que no havia existit en segles.
Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_09.05, p. 161.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_09.04, pp. 377-378.
- El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa n. 23, p. 392.
- Catàleg de bens i espais protegits del PGOU de Burjassot. Fitxa PE-2 pp. 20-23.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 169.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 307-308.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: Càtedra de L'Horta de València - Google Earth
