Segles X-XI.

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), l’origen de les llengües és d’època islàmica, del mateix temps de la construcció inicial de la séquia de Tormos atenent que és el primer i més important partidor de dita séquia. La seua funció és repartir l’aigua per a tota la zona de Beniferri, Benicalap i fins Marxalenes, per la dreta, mentre segueix la séquia mare vers Burjassot, Borbotó i Carpesa. Sempre han estat propietat de la Comunitat de regants de Tormos i es la que s’ha encarregat de la seua protecció, manteniment i reparació quan li ha fet falta fins l’actualitat.

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), aquest partidor manté l’estructura tradicional de les llengües que trobem per l’Horta de València. Tenen el seu tallamar acabat en angle al centre així com els dos mollons laterals, construït tot a base de carreus de pedra picada. L’espigó central a continuació del tallamar de la llengua està reforçat amb murs de morter de calç per evitar erosions. Les dues boques de la llengua tenen unes dimensions de 101 centímetres a la boca de l’esquerra, séquia mare de Tormos, i 104 la de Benicalap per la dreta, el que pot indicar que la mesura original per boca fora de 105 centímetres cadascuna, però que se n’hagen alterat les dimensions posteriorment mitjançant reparacions. El sòl de la séquia també és de pedra però part del conjunt ha estat retocat amb formigó modern. A pocs metres de distància i sobre el caixer de les dues noves séquies, en temps recents s’ha construït una caseta de rajola per protegir dues comportes metàl·liques modernes a la fi de tandejar l’aigua de la séquia entre els dos braços, la qual cosa és una alteració rellevant del funcionament de segles d’aquest partidor. També les obres de la dècada del 1990 de la ronda nord acabaren per traslladar la funció d’aquest partidor a un de nou fet a uns 200 metres aigües avall d’aquest punt.

Cal indicar que per estar en zona urbana de la ciutat de València, el PAT de l’Horta de l’any 2018 no les ha inclòs en el seu catàleg i, per tant, protecció.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_10.02, p. 165.
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPA_SU_04.01, pp. 437-440.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa n. 127, p. 444.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Llengües de Burjassot-Benicalap”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 168.

SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 306.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: E.Guinot, Thomas F. Glick, Google-Earth