Llengües de Ferrús-Borbotó

Provincia: València.

Comarca: L'Horta Nord.

Municipi: València.

Poblat: Borbotó.

Localització i accés:

Estan situades sobre la séquia mare de Tormos vora el camí vell de Godella, mig soterrades per la carretera, en el seu costat dret i quasi davant del molí de Sebastià o de Colau. Estan al costat de l’entrada a les cases n. 150-154 de dit camí vell de Godella.

Latitud i longitud: 39.511941,-0.396357

Tipus de bé material: Llengua de séquia.

Estat: Regular.

Detall del estat de conservació:

Les llengües es mantenen relativament bé quant al tallamar si bé la séquia de Tormos arriba subterrània i maltracta el conjunt d’aquest element, així com el fort deteriorament de l’entorn.

Tipus d'ús: En ús.

Titularitat: Privada.

Protecció: Bé de rellevància local.

Cronologia

Segles X-XI.

Història

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), aquestes llengües són un dels punts claus de la distribució de l’aigua de la séquia de Tormos entre el que serien les antigues alqueries medievals de Borbotó i Coscollar de temps musulmans anteriors al segle XIII, raonablement del període inicial de creació del sistema de reg de Tormos entre els segles X-XI. Arran de la conquesta cristiana de temps de Jaume I en el segle XIII no hi ha documentats canvis a banda la creació de la Comuna de propietaris de la séquia de Tormos, segons les noves lleis, privilegis i Fur de València. Fins al present dites llengües han estat propietat de dita Comuna de Tormos, la qual les ha conservat i reparat quan ha calgut.

Descripció

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), aquestes llengües tenent l’estructura material habitual de dits partidors de l’Horta de València. Consten d’un tallamar central en mig de la séquia de Tormos, construït amb carreus de pedra, però no es mantenen els dos mollons laterals que han sigut substituïts directament per les parets de formigó del caixer de la séquia. Aquestes últimes tenen les guies per posar i llevar en el seu cas la paleta que obri o tanca cadascú dels braços. L’espiga central que queda de terra ha vist reforçar els seus costats amb murs de morter de calç per a evitar erosions. La grandària i els materials amb què està construït el caixer han variat amb el pas del temps: ara són de formigó i abans eren de terra, però allò que no ha canviat són les proporcions que han de mantindre les dues entrades d’aigua. Les seues dimensions no varien molt perquè el braç de Ferrús, que deriva per la dreta, mesura 95 cm, mentre que el braç de Borbotó, el de l’esquerra, té una amplitud de 105 cm. La mesura habitual d’època andalusí que hem documentat a l’Horta de València és la segona, la de 105 cm, per la qual cosa és possible que s’haja fet alguna modificació en els laterals. La raó pot ser merament física: per plets judicials de segles passats sabem que si les dues séquies que eixen d’un partidor com aquest no són planes, la que tinga més pendent traurà més aigua que l’altra. Fer la boca un poc més ampla pot ser la forma tècnica de solucionar aquest problema.

Recursos d'informació

Publicacions

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 170.

SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 308-309.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Ubicació i entorn