Segle XIX

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), les primeres notícies sobre aquestes llengües, o millor dit, sobre la problemàtica que aquestes varen resoldre, són del segle XIX. Les llengües realitzen una partició entre el braç del Gaiato i el braç del Miracle, sent el primer l’encarregat de regar la partida del Gaiato, situada a l’altra banda del barranc del Carraixet, motiu pel qual necessita creuar-lo. Aquesta situació es una solució complicada per a un problema simple que podría haver-se solucionat regant la partida des del braç de les Basses de la séquia d’Almàssera, i així estalviar-se el creuament del Carraixet. La solució elegida indica una voluntat de crear el partidor a propòsit per a regar per separat les terres del teme d’Alboraia que es trobaven a l’altra banda del barranc del Carraixet , una mena de municipalització del reg. 

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma. (2014), les llengües consten d’un tallamar situat a l’interior de la séquia de la Riquera, que parteix el corrent d’aigua en dos braços nous: el del Gaiato per l’esquerra, que creua el barranc del Carraixnt mitjançant un sifó, i el braç del Miracle que continua per la dreta i de seguida gira 90º en direcció a la mar i l’ermita dels Peixets. Dispoda de’un molt llarga tallamar central, contruït amb formigó, a l’igual que les parets rectes del caixer de la séquia, les quals són usades per les llengües com a referent lateral. A més a més, el tallamar té forma de bisell, dret per la seua banda dreta, i oblicu per l’esquerra, mesurant 63.5 i 89.5 centimetres respectivament. També es conserva el “salvat”, un xicotet escaló situat sobre el llit de la séquia, que genera un desnivell brusc i permet accelerar la velocitat de la làmina d’aigua abans de la seua partició. Més recent es la comporta metàl·lica elevada per mitjà d’engranatges per a fer parada en la séquia i elevar l’aigua que ha d’entrar en séquies laterals més altes, però en canvi es conserva al seu costat esquerre una menuda caseta de rajoles per guardar els antics costers, les fustes usades per a fer la parada de la séquia i elevar l’aigua abans de la instal·lació de les comportes esmentades.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_06.01, p. 147.
• Càtaleg de proteccions del Pla General Estructural d’Alboraia. Pàg. 40-41
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_06.01, Llengües del Miracle - Gaiato, pàg. 265-266
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 8, p. 384.
•  

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 165.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 301-302, i 599.  
MANGUE ALFÉREZ, Ignasi (2000): “Séquies i molins a l'horta de València: La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, dins Glick, Th., Guinot, E., Martínez, L.P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 405-449.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth