Època islàmica, segles XI- XII.

Segons Guinot et al. (1999), aquestes llengües són una de les principals del sistema hidràulic de la Reial Séquia de Montcada. Marquen el punt final del que durant segles s’ha considerat la séquia mare i a partir d’elles comencen els braços de Puçol per l’esquerra i d’El Puig o séquia de la Fila per la dreta, que reguen part dels respectius termes municipals, per separat. El seu origen és segur d’època andalusí, tant perquè és un punt clau de dit sistema de regadiu com perquè són citades com en funcionament en un plet de l’any 1240 sobre els límits de termes entre les alqueries de Puçol i d’Anesa, que és l’actual El Puig. A ell, els nous repobladors cristians demanen testimoni d’això als veïns musulmans que encara hi quedaven allí abans de la seua expulsió en els anys següents. Dits testimonis declaren com una de les fites aquest partidor de la séquia “principal” situat passat “el camí de Morvedre” (efectivament, el camí històric de València a Sagunt). I també declaren que el partidor assignava tres quartes parts de l’aigua a El Puig (séquia de la Fila) i un quart a Puçol. Des de l’època medieval no és massa usual trobar referències sobre la seua situació i esdeveniments posteriors. En general, tingueren reparacions i la seua propietat sempre ha estat de la Comunitat de Propietaris regants de la Reial Séquia de Montcada. En tot cas, en algun moment, s’hagué de canviar el tallamar i la partició de l’aigua ja que en segle XX la que tenim documentada i és la vigent del 57% per al braç del Puig i el 43% per al braç de Puçol.

Segons Guinot et al. (2000), i recull la fitxa de l’inventari de la Versió preliminar del PAT de l’Horta (2008, el PAT de l’Horta definitiu aprovat per la Conselleria (2018) i el catàleg de béns etnològics de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, les llengües del Puig-Puçol conserven un singular tallamar que ha anat creixent amb el pas del temps. De tal manera que, hui en dia, el partidor ha esdevingut un llarg mur divisori que discorre entre les parets de formigó del caixer de la séquia i dibuixa una lleugera corba amb dos canals paral·lels. La part més antiga del partidor està situada al principi de l'obra actual i està construïda amb els característics carreus de pedra tallada. Els brancals laterals i el llindar mantenen formes cúbiques, mentre que el tallamar central adopta la singular forma de punta de fletxa. Actualment, les pedres laterals estan encastades en les parets de formigó, que malgrat tot han respectat la seua ubicació original. L’espigó del tallamar té trams de formigó però també altres de rajoles o de maçoneria. Igualment es conserven altres brancals i llindars de pedra en el seu recorregut. La part inicial actual del tallamar divideix el caixer de la séquia en dos amples diferents, 285 cm per al braç de Puçol i 215 cm per al del Puig, i amb la utilització dels carreus de pedra en tots els elements del partidor. L'objectiu d'anar allargant el partidor sembla ser el fet de dificultar la manipulació i les desigualtats en el repartiment de l'aigua. En qualsevol cas, al final, cadascuna de les séquies noves disposa d'una comporta de fusta i ferro amb els seus corresponents mecanismes d'elevació que respon al canvi en els usos i les demandes d'aigua a la zona.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_02.01, p. 137.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_02.01, pp. 95-97.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Llengües del Puig-Puçol”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 32, p. 396.

GUINOT, E. et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 152-155.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth