El molí es trobava davant les llengües d’Alboraia-Almàssera de la séquia de Rascanya, formant un conjunt amb algunes cases més. S’arriba des de Tavernes Blanques, per la carretera a Carpesa i prenent el camí de terra que hi ha a l’esquerra només creuar sobre la dita séquia de Rascanya, a menys de 100 m.
Segles XIV-XV.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014) l’origen del molí es clarament medieval ja que apareix citat en el cens de població del Regne de València del 1510, sent el propietari Antoni Olzina. Al 1672 està inclòs en el llistat de la Confraria de la Pluja del gremi de moliners de València amb el nom de molí de Canyar. A principis del segle XIX, el propietari era el comte de Parcent i el marqués de Benemegís, Antonio Salavert, i era un molí tant fariner com arrosser. És citat en alguns dels inventaris i diccionaris de mitjans segle XIX i degué seguir en funcionament fins meitat del segle XX. Segons V. Rosselló (1989) ja estava abandonat l’any 1960. L’any 2016 és recuperat per un grup de professionals que el rehabiliten i creen el ”Molí Lab”, un centre de treball y creativitat per a freelancers en ple cor de l’horta nord.
El molí estava mig assolat al voltant de l’any 2000, i va ser enderrocat totalment en el anys següents per a construir una casa de dues plantes totalment nova però que respecte l’aire arquitectònic de les cases annexes. No hem trobat fins ara cap descripció o imatge de com erea el molí abans del seu enderrocament.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 221.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 389-390.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
