El molí està construït sobre la séquia de Vera, mig casal en terme de València i mig en el d’Alboraia. Situat a partida de Masquefa, camí de Farinos nº. 33, pel qual s’hi pot arribar entrant des de la ronda nord de la ciutat de València direcció a la mar.
El conjunt de l'edifici es manté en bon estat arquitectònic, si bé jja no conserva les peces de la maquinària. Tampoc queda elements de la part hidràulica excepte el tallamar situat en meitat de la séquia.
Va ser construït l’any 1817
Segons Guinot i Selma (2005) , Selma (2014) i Mangue (2000), la primera petició per a la seua construcció és de l’any 1766, renovada l’any 1792 quan Antonio de Palavicino, baró de Finestrat, sol·licità l’establiment d’un molí fariner amb dues moles corrents i una de descans. D’aquesta petició es conserva en el seu expedient, depositat a l’Arxiu del Regne de València, un plànol dibuixat a mà i en color que representa tant la planta del molí i alqueria annexa com el seu alçat i la maquinària a instal·lar. Però el permís no va ser resolt ràpidament per l’oposició dels regants de la zona i, finalment, la construcció va fer-se l’any 1817, ja per part del nou propietari Tomàs Benet A partit de dita data apareix periòdicament als inventaris de molins com en actiu i normalment com molí fariner.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), el molí està construït sobre la séquia de Vera, una comuna independent de reg juntament amb la séquia del Palmar i des de la dècada del 1960 integrada en la comuna de regants de Rascanya. De fet, mig casal està al terme d’Alboraia i mig al de València. La part principal està constituïda per un cos transversal al caixer de la séquia de Vera i situada just damunt d'ell. Consta de dues crugies, coberta de dues vessants i disposa d'obertures reixades. La porta principal es troba en el costat sud. Dos cossos laterals d'una crugia completen el conjunt, uns d'ells és d'execució més recent que la resta. El conjunt és majoritàriament de fàbrica de rajola. Un cos lateral d'una crugia Existeixen diverses dependències annexes, més modernes, que van ser usades com a magatzem i corral, aquest obert. Quant a la part hidràulica, Selma (2014, p. 364) explica que “radicava dins la pròpia séquia de Vera, la qual ampliava lleugerament el seu caixer per a disposar una entrada al carcau del molí i un abocador per a la circulació lliure de l’aigua. Ambdós passos d’aigua estan separats per un xicotet tallamar i les galeries que generen davall el molí estan cobertes per una volta de canó realitzada amb rajoles. La profunditat a què circula la séquia respecte als camps immediats no permet que el salt d’aigua siga molt significatiu. El caixer de la séquia es troba totalment recobert amb parets de formigó enrasades al nivell dels camps de cultiu. Els rodets han sigut desmantellats de la seua ubicació original i de la maquinària no queda ni rastre”.
Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_06.03, p. 149.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_06.03. Molí de Farinós o Moli Nou, pàg. 271-273
- Catàleg de proteccions del Pla General Estructural d’Alboraia. Pàg. 42-43
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPH_SUR_14.01. Molí de Farinós o Moli Nou, p. 49-51.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de Farinós”, autors: R.Lloria, S. Selma i E. Guinot.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 202 -203.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 363-3641.
RODRIGO NÚÑEZ, J. A , CÁRCEL GARCÍA I VERDEJO GIMENO, P. (2016): El Molí de Farinós a las puertas de la huerta histórica de Benimaclet. TFG de la Universitat Politècnica de València-Escola Tècnica Superior d’Expressió Gràfica Arquitectònica.
ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p.. 317.
MANGUE ALFÉREZ, Ignasi (2000): “Séquies i molins a l'horta de València: La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, dins Glick, Th., Guinot, E., Martínez, L.P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 405-449.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: Càtedra L'Horta de València
