Segle XVII.

Segons Guinot et al. (1999), aquest molí estava situat sobre el braç de Puçol, el tram final de la séquia de Montcada passades les llengües del Puig-Puçol. Aquesta darrera població tenia durant els darrers segles dos molins, el molí del Caminàs o segon molí, ara desaparegut pel creixement urbà de la localitat, i aquest, que pren el nom de “Primer molí”, lògic per la seua ubicació per ordre sobre la séquia, i també el nom de “Molí Nou”, el que vol dir que és posterior en el temps a l’altre desaparegut. Raonablement el “Primer Molí” seria el medieval més antic, mentre que aquest “Molí de les Barraques” podria ser ja dels segles XV o XVI. La primera referència escrita segura sobre ell és la seua inclusió en els pagaments per reparar l’assut de l’any 1625. La visura o inspecció de la Séquia de Montcada de l’any 1648, copiada en l’actual llibre de les seus Ordenances, també el cita com en funcionament. I el llistat de molins membres de la Confraria de la Pluja de València de l’any 1672 també cita dos “molins de Puçol”. Un plet de l’any 1757 sentenciava que els moliners de Puçol havien d’escurar i netejar un tram de la séquia del seu terme. Els inventaris i catàlegs de molins de València del segle XIX sempre arrepleguen l’existència dels dos molins de Puçol, tot i que no indiquen el seu nom. En concret, el cens de l’any 1847 (Ferri, 2000) diu que aquests dos molins de Puçol només treballaven dos dies a la setmana; la raó és que no arribava aigua tots els dies per la séquia de Montcada ja que es regava per ordre de tanda al llarg del seu recorregut. Segons aquests inventaris, a principis del segle XIX el propietari era Vicent Alemany, i l’any 1862 n’era Mariano Ruch, amb una plantilla de quatre obrers treballant. No sabem per ara com va ser el canvi a la màquina de vapor primer, i després a l’electrificació, ni tampoc quan va deixar de funcionar, raonablement a meitat del segle XX.

Segons Guinot, Selma et al. (1999), es un molí fariner i en el seu últim període d'activitat arrosser, de dues moles ha sofrit diverses obres al llarg del segle XX que han transformat la seua fisonomia. Destaca el traçat de la séquia, desviat del seu pas inicial per sota de la casa en favor del canal de desaigüe, per la qual cosa avui dia forma una corba que envolta per la meitat l'edifici. Amb planta allargada i irregular, paral·lela a la séquia, consta de dos cossos, un de planta baixa i altre amb una alçada. Aquest segon, el meridional, és el molí antic, amb disposició perpendicular a la séquia, allotjava les moles a la planta baixa, comunicades mitjançant corretges i canonades amb la maquinària de neteja de l'arròs, situat a la planta alta. Tot i haver patit reformes modernes, conserva interessants detalls arcaics, com els arcs de rajola de mig punt en una de les seues portes i la crugia central de l'edifici. El seu exterior conserva la xemeneia que indica l'ús de vapor per al funcionament en temps més recents. El segon cos el componen dos amplis magatzems construïts, segurament al segle XX, al costat de l'antic caixer de la séquia mare. El més pròxim al molí va servir com moll de descàrrega de la farina, mentre que el més allunyat servia com magatzem de gra. En un extrem d'aquest, el mur més pròxim al poble es conserven les restes de l'antiga torre elèctrica que va permetre abandonar l'ús del vapor. Al mateix costat del conjunt, hi ha una gran torre-dipòsit d'aigua elevada sobre quatre columnes de formigó armat, obra clarament contemporània, destinat en el seu moment a abastir Puçol d'aigües potables.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_02.02, p. 138.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_02.01, inclòs en la fitxa general sobre la “Acequia de Moncada”, pp. 771-772.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de les Barraques”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
• Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM). Catàleg de molins valencians (any 2000).

GUINOT, E.; et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 180-183.

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 317-346.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

FERRI I RAMÍREZ, M. (2000): “Molins i moliners al segle XIX. Notes entorn al cens de molins de la província de València de 1847”, dins GLIC, T., GUINOT, E., MARTÍNEZ, L. P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, pp. 451-482.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth