Construït entre els segles XIII-XIV, l’edifici actual no es remonta més dels segles XVII-XVIII, a més d’afegits produïts al segle XX.

Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2004), aquest molí està situat sobre el braç d’Alborgí de la séquia de Tormos i al principi de l’horta antiga de Burjassot, per on s’hi arribava pel camí dels horts. No és estrany, doncs, que fa uns segles aparega als documents amb el nom de “molí de Burjassot”. En llistats del segle XIX és citat com “molí del Salt”, entenent-se que fa referència al salt d’aigua i no a la sal com algunes vegades se li ha atribuït. El seu origen és clarament medieval, amb primeres referències del segle XV i durant el segle XVI la titularitat va passar a mans del Col·legi del Patriarca. L’any 1672 apareix amb el nom de molí de Burjassot a la llista de la Confraria de la Pluja del gremi de moliners de València. L’any 1806 encara era propietat del Col·legi del Patriarca, que també poseïa el molí del Raig, a la mateixa séquia de Tormos, i els molins d’Horta a la séquia de Mestalla i el d’Alfara en la séquia de Montcada. A mitjans segle XIX consta també al Diccionari dirigit per P. Madoz. Durant el segle XX el molí va continuar en funciomanent , combinant l’aprofitament energètic de l’aigua i l’electrificació d’altres moles amb les que va funcionar fins poc després de l’any 2000, la qual li fa ser el darrer molí en actiu de l’Horta de València. Actualment està completament abandonat.

Segons López García (1989), Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), l’estructura del molí és de planta rectangular, disposada transversalment sobre la fila d’Alborgí, consta de coberta a dues aigües i dues crugies paral·leles i separades per pilars on es sustenen jàsseres de fusta i a sobre les bigues. La fàbrica del molí és de maçoneria basta, amb pedres de grans mides, posteriorment arrebossada. L’edifici consta d’un ràfol pronunciat on es distingeixen les bigues, i l’entaulat de fusta que suporta les últimes teules. L’accés es troba a la façana oriental, cobert d’un porxe que ha estat modificat amb el temps a causa de l’activitat industrial que hi ha tingut lloc al molí, com per exemple altres edificacions annexes al molí, construïdes amb rajola i d’ús variat. Les diverses i contínues reformes produïdes fins l’actualitat han modificat la fisonomía del conjunt arquitectònic. El molí conserva tota la seua maquinària, antiga i també la més moderna, part de la qual s’usa actualment. Sobre un banc elevat i antic es troben dos parells de moles, un dels quals consta de tot l’aparell complementari d’estorat i tremuja, encara funcional, i un segon, que es troba situat al seu emplaçament original, descobert i sense ús actual aparent. També s’hi troba una grua de fues entre les dues moles per elevar-les en moments de necessitat o reparació o repicat. En la mateixa sala es troba un altre parell de moles funcionals amb llurs aparells d’estorats i tremuges de fusta, sobre un banc elevat, i la grua de les quals és totalment metàl·lica. A més a més, a la resta de l’edifici es troben una infinitat de corrioles i corretges que serverveixen per posar en marxa múltiples màquines disposades arreu del molí. Per altra banda, al carcau del molí arriba directament la fila de l’Alborgí, amb una derivació d’aquesta que envolta també el casal. L’aigua de la séquia entra al molí mitjançant un arc de rajoles integrades en la fàbrica de la seua part posterior, amb una finestra que dona a la mateixa séquia.

Declarat Bé de Rellevància local com a conseqüència del Decret 73/2006, de 26 de maig, pel que es declara Bé d’Interès Cultural Inmmaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_09.03, p. 159.
• Catàleg de béns i espais protegits del PGOU de Burjassot. Fitxa PE-1, pp. 9-19.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_09.03, pp. 373-375.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa n. 146, p. 454.
• Blog Con un garabato: El Molí de la Sal. Burjassot.

LÓPEZ GARCÍA, S (1989): Aproximación a la historia de Burjassot y su entorno. Ayuntamiento de Burjassot 1989. ISBN 84-404-9009-7

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, pp. 317-346. ISBN:84-370-0504-3

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 216-217.

SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 383-385.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth