Està situat en el límit nord del nucli urbà de Beniferri, darrere l’alqueria de l’Arquebisbe i a tocar de la ronda-nord (CV-30), entre les tres úniques parcel·les que continuen cultivades l’any 2023.
Segons E.Guinot i S. Selma (2005), atés que es tracta d'un dels partidors significatius de la séquia de Tormos i la seua utilitat és repartir l'aigua de manera proporcional entre el braç de Benicalap i el de Beniferri (fila del Gorguet), els seus orígens han de ser coetanis als del disseny del sistema d'aquesta séquia. Això ens remunta a època medieval islàmica anterior a la conquesta cristiana del segle XIII, perquè de l'època de Jaume I tenim constància documental que aquesta séquia ja estava en ple funcionament fins a aquest lloc. I ja és citat en alguns plets d’aigües dels segles XVIII i XIX amb el seu nom de Gorguet.
Segons E.Guinot i S.Selma (2005), encara que no té les característiques formals en tots els seus punts d'una llengua equivalent a les més importants de les séquies mares de l'horta, aquest partidor assignava l'aigua al braç de Beniferri (fila del Gorguet), el corresponent a aquesta alqueria d'origen medieval, i per això representava un punt de partició. Tal com pot veure’s en les imatges dels darrers anys, actualment presenta una partició en angle recte, de tal manera que el tallamar habitual resta en un lateral del caixer del braç de Benicalap, en el qual, ara, hi ha una paleta per tandejar. Però en la imatge del plànol cadastral del 1929 pot veure’s que la solució tècnica quan el canal encara era de terra era més bé un estretament en la fila secundària (per això el nom de Gorguet, diminitiu de Gorga), la qual cosa comportava una diferent assignació d’aigua entre les dues séquies. Actualment les dues séquies estan formigonades i el partidor té una planta quadrada i regular que no correspon a la seua forma física històrica de segles...
Seria convenient una actuació arqueològica per documentar el possible partidor original.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 159.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 295.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
Fotos: E.Guinot, plànols antics
