Partida de Sabòia 66. Es pot arribar per la V-21, eixida Port Saplaya i, en la següent redonda direcció Almàssera, prendre el vial de servei de dita autovia direcció València i el barranc del Carraixet.
En general es troba en bones condicions, tot i estar tancada.
Finals del segle XIX.
Segons M.del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018) i la revisió del PGOU d’Alboraia (2019) els seus orígens estan a finals del segle XIX o principis del XX, però, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. El seu nom li ve dels cognoms dels propietaris durant el segle XX. Actualment està tancada i amb un anunci de es ven barraca i camps.
Segons M.del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018) i la revisió del PGOU d’Alboraia (2019) l’alqueria encara es troba en un espai de l’horta d’Alboraia d’entorn rural, si bé encaixonada entre l’autovia V-21 ampliada per l’est i la via de ferrocarril València-Barcelona per l’oest, la qual cosa afecta a la visió de conjunt del paisatge en el qual s’integra. La barraca és del tipus “passadís”, amb una porta i el corredor interior a la seua part esquerra, i manté la distribució tradicional de tres buits de reduïdes dimensions a la seua façana principal. Sembla conservar-se també la distribució interior. Està construïda en tova, amb el seu exterior arrebossat i emblanquinat. La fusteria dels buits és de fusta i l’únic canvi rellevant és l’actual cobertura de planxes ondulades de fibrociment. També conserva una terrassa davant la façana amb un emparrat, així com una cuina i fumeral exterior i un banc d’obra tancant dit espai. La seua planta és rectangular, aproximadament de 7 m d’amplària la façana per una profunditat de 11 metres de longitud, amb una superfície sobre 77 m2.
(BRL-BRR-PAT HORTA).
Segons aquests autors, aquesta barraca és un exemple típic del model més clàssic d’elles a nivell arquitectònic, però també perquè no té construccions annexes, té arbres densos al seu costat i encara resta envoltada de camps, a la qual cosa s’afegeix que és totalment visible des de les dues vies de comunicació esmentades d’accés a la ciutat de València.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPA_06.06, p. 251.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. “Barraca Lladró (de Cucaló)”. Element Patrimonial EPA_06.04, pp. 291-292.
- Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones Estructural. Fichas individualizadas del Catálogo Estructural. 2019.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot, Google Street View
