Logo de la Universdad de Valencia Logo Cátedra L'Horta de València, Territorio Metropolitano Logo del portal

Barraca Lladró o de Cucaló

Barraca Lladró o de Cucaló
Provincia: València.
Comarca: L'Horta Nord.
Municipio: Alboraia.
Localización y acceso:

Partida de Sabòia 66. Es pot arribar per la V-21, eixida Port Saplaya i, en la següent redonda direcció Almàssera, prendre el vial de servei de dita autovia direcció València i el barranc del Carraixet.

Latitud y longitud: 39º 30’ 15.57” N 0º 19’ 36.35” O UTM30N 729843 m E, 4376157 m N
Tipo de bien material: Barraca.
Estado: Bueno.
Detalle del estado de conservación:

En general es troba en bones condicions, tot i estar tancada.

Tipo de uso: En desuso.
Titularidad: Privada.
Proteción: Bien de relevancia local, Espacio etnológico de interés local.
Cronología

Finals del segle XIX.

Historia

Segons M.del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018) i la revisió del PGOU d’Alboraia (2019) els seus orígens estan a finals del segle XIX o principis del XX, però, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. El seu nom li ve dels cognoms dels propietaris durant el segle XX. Actualment està tancada i amb un anunci de es ven barraca i camps.

Descripción

Segons M.del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018) i la revisió del PGOU d’Alboraia (2019) l’alqueria encara es troba en un espai de l’horta d’Alboraia d’entorn rural, si bé encaixonada entre l’autovia V-21 ampliada per l’est i la via de ferrocarril València-Barcelona per l’oest, la qual cosa afecta a la visió de conjunt del paisatge en el qual s’integra. La barraca és del tipus “passadís”, amb una porta i el corredor interior a la seua part esquerra, i manté la distribució tradicional de tres buits de reduïdes dimensions a la seua façana principal. Sembla conservar-se també la distribució interior. Està construïda en tova, amb el seu exterior arrebossat i emblanquinat. La fusteria dels buits és de fusta i l’únic canvi rellevant és l’actual cobertura de planxes ondulades de fibrociment. També conserva una terrassa davant la façana amb un emparrat, així com una cuina i fumeral exterior i un banc d’obra tancant dit espai. La seua planta és rectangular, aproximadament de 7 m d’amplària la façana per una profunditat de 11 metres de longitud, amb una superfície sobre 77 m2.

Detalle del estado de protección

(BRL-BRR-PAT HORTA).

Otros Datos

Segons aquests autors, aquesta barraca és un exemple típic del model més clàssic d’elles a nivell arquitectònic, però també perquè no té construccions annexes, té arbres densos al seu costat i encara resta envoltada de camps, a la qual cosa s’afegeix que és totalment visible des de les dues vies de comunicació esmentades d’accés a la ciutat de València.

Publicaciones

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Ubicación y Entorno
Fotogalería