Està situada a la part nord del cementeri de Benimaclet, en el carrer Entrada de l’Alqueria de Serra núm. 3. S’hi pot arribar des del Bulevard Perifèric Nord junt a la redona del seu encreuament amb l’autovia V-21 a Castelló.
Es troba fortament degradada i en un estat de semi-runa molt preocupant. Les façanes han perdut tot el seu revocat exterior i actualment es troben cobertes de grafitis. L’entorn de l’alqueria es troba ple d’escombraries.
Baixmedieval; actual construcció: segle XVIII
M. del Rey (PGOU València 2013 i PAT de l’Horta 2018) la referència més antiga sobre aquesta alqueria i amb aquest nom és la seua aparició en el plànol de Francisco Cassaus de la “Particular Contribución de la ciudad de Valencia”, de l’any 1695 (que no 1595). Tanmateix, i raonablement, es tracta d’una alqueria d’origen baixmedieval, que pot ser tingué altre nom anteriorment. Segons dit Del Rey, l’actual construcció, atenent el seus elements arquitectònics, seria del segle XVIII.
L’alqueria es trobava en plena horta històrica de Benimaclet, envoltada de camins, séquies i camps. Tanmateix, el creixement urbà de segona meitat del segle XX l’ha deixada mig encaixonada entre grans infraestructures i ja en els límits mateixos de la ciutat. Concretament està afectada per l’autovia V-21 i la Ronda Nord de la ciutat, així com veïna del cementeri de Benimaclet. A la seua part nord continuen existint camps, però part de dit entorn es troba bastant degradat. Segons M. del Rey (PGOU València 2013 i PAT de l’Horta 2018), “la seua planta és rectangular, possiblement d’una cruïlla de gran dimensions o be de dues cruïlles …. Consta d’un gran edifici amb tres nivells de buits i amb dues plantes, on la vivenda s’hi troba en planta baixa i en la superior s’hi troba una andana amb dos nivells de finestres per facilitar l’aireació de les collites. La característica principal d’aquesta alqueria és el seu aspecte massís i la rotunditat de la seua arquitectura, amb cobertura o teulada a un aiguavessant sobre la façana principal. La composició d’aquesta és simètrica, amb cinc buits alineats, una porta centrada definida per un arc de carpanell molt mal conservat amb impostació en el seu arrencament”. Atenent que les finestres tenen el detall d’estar abocinades segons estil del segle XVIII, M. del Rey pensa que almenys va ser reformada en dit segle. Segons aquest autor, l’alqueria té una superfície aproximada de 24 x 12 m, construïda de rajola si bé conserva algunes parts fetes amb tapial, més antigues. La cobertura és de teules àrabs. Aquest cos central té adossats altres annexos més tardans així com un pati posterior tancat.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PGOU València i PAT de l’Horta).
Es tracta d’un àrea de vigilància arqueològica (AVA-28). Legalment, l’Ajuntament de València l’ha inclòs en la categoria de Sòl Urbanitzable.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_06.03, p. 248.
- Revisió Simplificada del Pla General de València (2013): Catàleg de béns i espais protegits de Natura Rural. Element: EPA_SUR_14.02, pp. 407-410
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: Alqueria de Serra.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_06.08 Alqueria Serra, pp. 303-306
- Del Rey, M. (2014): “Alquería de Serra”. Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
- Recuerdan la vinculación de la alquería de Serra con la seda para pedir que sea BIC (LEVANTE EMV 29-12-2015)
- Benimaclet Conta
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
Fotos: E.Guinot, M.Alemany
