Està situada al Camí Vell de Picassent, 2 i 4. Pot arribar-se des de la V-30 i entrar per la CV-404, fins la redona de Paiporta, on trobarem a mà esquerra l’Alqueria que dona nom al camí d’Alba. També des del nucli urbà de La Torre, per dita carretera d’Alba.
segle XIX
Segons M. del Rey (Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València, PGOU 2013), l’alqueria d’Alba és de finals del segle XVIII i principis del XIX, propietat dels marquesos de Llanera. Va ser ampliada i modificada a finals del segle XIX en funció de ser una vivenda residencial dels propietaris, per això l’ermita annexa, però també una explotació agrícola. El nom d’Alqueria d’Alba té relació amb l’advocació de l’ermita annexa de la Mare de Déu “de l’Aurora”, en castellà.
Segons M. del Rey (Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València, PGOU 2013), el conjunt de l’alqueria està constituït per diversos cossos, uns dedicats a habitatge, altres a usos agrícoles i per l’annexa ermita de la Mare de Déu de l’Aurora i la vivenda del sacerdot. L’edifici principal, la vivenda, consta de dues altures, basada en dos cruixies paral·leles a la façana i coberta de dues aigües, on la planta baixa es va dedicar a la vivenda i l’alta a l’emmagatzematge. Al seu costat s’hi troba l’ermita, a la qual s’hi accedeix lateralment i ocupa la part dreta de la planta baixa, incloent-hi un cos afegit per augmentar-ne la capacitat, com demostren les seues fàbriques de maçoneria amb cantons de rajola, possiblement del segle XIX. Les cases annexes, més modernes, són de dues plantes, coberta d’una aigua i amb porxades, dedicades a completar les funcions agrícoles.
Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPE_SNU_19.04
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni:
PATODHV. EPA_18.01 Conjunt Ermita, Creu i Alqueria d'Alba
Mare de Déu de l’Aurora- Ermitas de la Comunidad Valenciana
Campaners.com - De l’alqueria - Ermita de l’Alqueria d’Alba
Inventari de Campanes de Campaner.com - Ermita de l’Alqueria d’Alba
https://valenciablancoynegro.blogspot.com/2021/02/la-torre-alqueria-de-alba-virgen-de-la.html
Del Rey, M. (2016): “Camí Vell de Picassent a València”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
Fotos: C.Verdeguer, Google Street View
