Origen medieval, finals del segle XIII-inicis del XIV. Reformada al segle XVIII
 

L’alqueria d’Albors forma part d’un conjunt d’edificis entre els quals destaca el molí de Sant Miquel o de Montanyana. Els seus orígens són baixmedievals, fins i tot es possible que almenys el molí fins i tot pogués ser d’època islàmica anterior al segle XIII. En tot cas, durant els segles XIV i XV formà part del patrimoni del monestir de Sant Bernat de l’Horta i, a principis del segle XVI, aquest i el seu patrimoni passà a formar part dels béns del nou monestir de Sant Miquel dels Reis fins al primer terç del segle XIX. Fins ara sabem algunes coses més del molí que no de l’alqueria estrictament, però almenys des del segle XV formarien un conjunt residencial i d’explotació agrícola i molinar, segurament gestionat per separat el molí. És possible que el monestir tinguera l’alqueria com magatzem de la seua part de les collites dels llauradors que treballaven les seues terres del voltant, pot ser amb les mateixes funcions que l’alqueria de Tota. En tot cas, als segles XVII o XVIII aquesta explotació agrícola baixmedieval fou reformada considerablement i seria construïda l’actual alqueria que ens ha arribat: un conjunt de tres habitatges adossats i alineats a la vora de l’antic camí, ara carrer. Aquest conjunt va ser afectat en la dècada del 1830 pel procés de Desamortització dels béns eclesiàstics dut a terme per l’Estat espanyol i subhastat, possiblement de forma separada les diverses cases i molí. És en aquest època, per tant, quan prendria el nom d’Albors, el cognom de la família propietària. No sabem el resultat d’aquest procés però aquesta privatització de l’alqueria o cases separades és la que ha perdurat fins la seua compra per l’Ajuntament de València a finals del segle XX. Actualment, aquesta institució ha procedit a restaurar progressivament el molí i el conjunt de cases que conformen l’alqueria i ha destinat part d’elles a una de les seus de la Universitat Popular i altra a centre de joventut municipal.
 

El conjunt de l’alqueria Albors i molí de Sant Miquel formaven històricament una unitat d’habitatge i explotació agrícola i molinera des de l’època baixmedieval, en un entorn d’horta només marcat des del segle XVI per la imponent presència del veí monestir de Sant Miquel. Encara els plànols catastrals del 1929 i la foto aèria del 1944 permeten veure com es mantenia dit paisatge d’horta si bé començaven a aparèixer els primers edificis de vàries altures per la seua part meridional, alienant-se per l’actual avinguda de la Constitució. Actualment, l’alqueria i molí han quedat absolutament immersos en zona urbana, la part més septentrional del barri d’Orriols, i marcadament afectats pel pas de la Ronda Nord de la ciutat de València a pocs metres de l’alqueria, si bé correspon a la seua part de darrere i no afecta totalment la visió de la façana. Segons M. del Rey (PGOU de València 2013, i PAT de l’Horta 2018) l’alqueria i molí conformen actualment una única unitat arquitectònica de dues altures, de dues crugies paral·leles a la façana (llevat el molí, que és de tres crugies). La coberta és a dues aigües i la façana consta de portes a la planta baixa flanquejades per finestres, i un sistema de doble nivell de finestres en la planta lata, alternant amb el sistema dit de “tresbolillo” que és típic de les cases valencianes del segle XVII. A més, les finestres tenen arcs rebaixats com llinda superior i les portes al carrer són d’arc de mig punt. Els murs són paral·lels a la façana i tenen part de tapial en la planta baixa i rajola en la de dalt. Segons aquest autor, el conjunt constitueix una típica estructura de cases de colons d'una gran explotació agrària, amb corrals i patis interiors, usades com cases dels “colons” (serien més bé els emfiteutes o arrendataris històrics), si bé en la nostra opinió caldria considerar si això respondria més bé a les modificacions del segle XIX corresponents a la privatització de l’alqueria senyorial del monestir, la qual hauria pogut ser usada més bé com magatzem agrícola de dita comunitat religiosa. Actualment hi ha restaurades la part del molí, la casa central i recentment la situada un poc separada a l’extrem més oriental, a l’espera de restauració de la tercera casa situada més a la dreta.
 

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PGOU València i PAT de l’Horta).

L’alqueria i molí han quedat en Sòl Urbà segons el PGOU de València vigent. L’alqueria té a la seua façana principal un escut heràldic en pedra de l’infant Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, i un panell ceràmic de Sant Cristòfor, els qual també són Béns de Rellevància Local individualment.
 

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_07.05, p. 260.
• Revisió Simplificada del Pla General de València (2013). Catàleg de béns i espais protegits de Natura Rural. Element: EPA_SU_15.01, pp. 519-526.
• Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura. Generalitat Valenciana. Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: Alqueria d’Albors.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA_07.03: Conjunt: Alqueria de Sant Llorenç i Molí de Sant Miquel, pp. 349 -351.
• Foto de l’alqueria Albors 1984. Valenciadesaparecida.blogspot.com.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura. Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 200-201.

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

Fotos: E.Guinot, Pla General València 2013, Google Street View