Logo de la Universdad de Valencia Logo Cátedra L'Horta de València: Patrimonio, Vida, Futuro Sostenible Logo del portal

Alqueria de Baix

Alqueria de Baix
Provincia: València.
Comarca: València.
Municipio: València.
Poblado: Faitanar.
Localización y acceso:

Camí Alqueria de Baix, nº 67 

Latitud y longitud: 39º 26’ 23.9” N 0 25’ 23.4” O / 39.4399750 -0.42317379 / UTM30N 721758 4368772
Tipo de bien material: Alquería.
Estado: Malo.
Detalle del estado de conservación:

Sols es troba habitat un dels edificis.

Tipo de uso: Agropecuario.
Titularidad: Privada.
Proteción: Bien de relevancia local.
Cronología

Segles XIV-XVIII

Historia

Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l'alqueria de Baix és una de les més antigues de l'horta valenciana, i a la vegada presenta una de les plantes més enigmàtiques que ens trobem al conjunt del territori. El conjunt actual que es pot observar, per les seues línies i les seues fàbriques es data al voltant del segle XVII. Tal volta en la seua complexa estructura i la poca llegibilitat d'aquesta, amb girs i solucions de discontinuïtat, unit a l'esquadra tan particular dels seus murs i als seus materials, podríem datar l'alqueria entorn dels segles XIV-XV, el que fa pensar que l'alqueria actual es troba sobre les restes d'una anterior.

Descripción

L’alqueria encara es manté en un entorn agrícola, tot i que no lluny de l’autovia de Torrent que marca profundament el paisatge de la zona. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l'alqueria està composta per cossos de construcció coberts a una aigua i articulats entre sí amb una relació que podríem denominar additiva. Cada un dels cossos de construcció té la seua pròpia lògica estructural, amb murs que els defineixen en planta. Grans bigues es recolzen entre mur i mur, encara que de vegades es recolzen en pilars o en columnes de pedra de molt bona factura.

Otros Datos

Segons el mateix M. del Rey (2015), l'alqueria compta amb la presència d'un panell ceràmic situat en un banc al davant de la façana principal, format per 9 peces de taulellet de 20 x 20cm. El panell en el qual es representa la figura de Jesús Emmanuel, possiblement dataria de principis de segle XX.

Publicaciones

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

Ubicación y Entorno
Fotogalería

Fotos: C. Verdeguer