Segles XVI -XVII

Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Segons M. del Rey (catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018), en base a l’anàlisi arquitectònica i les restes de ceràmica en una escala interior, els orígens de l’actual l'alqueria serien del segle XVI, amb reformes i ampliacions d’època posterior fins convertir-la en una important explotació agrícola dotada de diverses instal·lacions i complements, inclosa una capella.

Està situada en un entorn encara d’horta en plena producció agrícola, a la vora del camí vell de Godella i al davant l’alqueria Nova de Sant Josep amb el seu jardí tot envoltat per una tanca alta de pedra. Actualment ha quedat a uns 300 metres de la Ronda-Nord de la ciutat de València. Segons M. del Rey (PGOU de València 2013, PAT de l’Horta-2018 i catàleg de la Direcció General de Patrimoni), l’actual alqueria és un conjunt d’edificacions de diverses èpoques i funcions però que acabaren per conformar al segle XIX una important explotació agrícola. La casa principal és la més antiga i al seu voltant han crescut les altres edificacions dedicades a vivenda de treballadors, magatzems i corrals. Són aquests els que al segle XIX s’anaren segregant en vivendes separades del conjunt. La casa de l’alqueria és de planta rectangular i perpendicular al camí, amb unes dimensions de 23,80 m per 10,50 metres. Consta de dues plantes organitzades en tres cruixies, i la coberta a dues aigües. La façana ha estat reformada i queden restes d’una portalada més antiga. Al seu interior, també transformat, queden restes de les primeres èpoques, com ara uns arcs i una escala tardomedieval. En la part superior d’un lateral hi ha una espadanya per a campanes amb una placa que indica l’any 1944.

Espai etnològic d’interés local, segons PGOU de València (2013), el PAT de l’Horta (2018) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

• Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2015) - EPA_SNU_17.05
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2ª: Béns de Rellevància local. Espai etnològic d’interés local. Fitxa: Alqueria del Pi
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_09.1 Alquería del Pi (no té fitxa pròpia)

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.

ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.

PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech

Fotos: E.Guinot, Google Earth. Plànols PGOU València 2013