Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparéixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. En aquest cas el nom d’alqueria del Rei ja apareix en els primers plànols coneguts de l’Horta al segle XIX, però no sabem des de quan té aquest nom ni per què, si bé no pensem que tinga relació amb la monarquia sinó amb un cognom. Quant als seus orígens, són clarament medievals segons explica M. del Rey (PGOU, 2015; PAT de l’Horta, 2018) d'acord amb la tipologia dels edificis, els quals considera del segle XIV en la seua part més antiga, amb reformes en diversos moments, la principal en el segle XVIII. Encara en ús a principis del segle XXI com vivenda particular, va patir un primer assolament l’any 2016 i un quasi total en la part principal el 2018.

Segons M. del Rey (PGOU, 2015; PAT de l’Horta, 2018) l’edifici principal té una planta basilical a tres naus, característica de la baixa edat mitjana valenciana. Un esquema d’un cos central perpendicular a façana més dos laterals més estrets. Els seus murs creen una estructura complexa, sobre elevant-se del central, desaiguant de forma lateral. L’alqueria va sofrir una ampliació al segle XVIII, quan s’incorpora un cos al nord com dependències agrícoles, raó per la qual la seua estructura passa a ser desigual.

¹segons Catàleg del PGOU de València

L’alqueria del Rei es troba actualment greument deteriorada i en un entorn semi-urbanitzat, vora la ronda oest de la ciutat i amb alguns camps abandonats al seu entorn. Periòdicament es publiquen notícies sobre projectes per a la seua restauració, sense èxit fins ara.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_10.03, p. 272. 
• Revisió Simplificada Del Pla General De València  (2013)- Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural - EPA_SU_04.02. 
• https://carmencarcel.com/alqueria-del-rey-2/ 
• https://listaroja.hispanianostra.org/ficha/alqueria-del-rey/ 
• https://agendacomunistavalencia.blogspot.com/2018/08/conjunto-rural-alqueria-del-rey.html 
• Del Rey, M. (2013): “L’Alqueria del Rei en Campanar”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
   

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’Horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’Horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.

BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’Horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), pp. 99-100, p. 203.

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’Horta, València, Consell Valencià de Cultura.

FERRANDIS, I. G. (2007). Los espacios periurbanos como recurso didáctico: el caso de la huerta de Valencia. Didáctica de las ciencias experimentales y sociales, (21), 197-210.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’Horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech.
 

Imatges: E.Guinot, Google Street View, M.del Rey