Logo de la Universdad de Valencia Logo Cátedra L'Horta de València: Patrimonio, Vida, Futuro Sostenible Logo del portal

Alqueria de Lleonard

Alquería de Lleonard
Provincia: València.
Comarca: València.
Municipio: València.
Poblado: Campanar.
Localización y acceso:

Des de l’avinguda Pio Baroja, junt al Cementeri Municipal de Campanar, agafem el camí de la Partida de Dalt a mà esquerra i en el nº 40 trobarem l’alqueria.

Latitud y longitud: 39.48654253421673, -0.41786100117582337
Tipo de bien material: Alquería.
Estado: Regular.
Tipo de uso: En uso.
Titularidad: Privada.
Proteción: Bien de relevancia local.
Cronología

Segles XVI-XVIII

Historia

Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. No sabem des de quan té aquest nom de Lleonard, però segons M. del Rey (PGOU València 2013; PAT de l’Horta 2018), en base a l’anàlisi morfològic de l’edifici, podria datar-se en el segle XVI, si bé a finals del segle XVII o principis del XVIII va tenir una important reforma estructural.

Descripción

L’arquitecte M. del Rey (PGOU, 2013;; PAT de l’Horta 2018) explica que l'alqueria consta d'un cos principal, perpendicular al camí, amb una coberta d'un aigua amb teula corba i aler horitzontal, més un altre cos perpendicular que defineix una estructura en lletra “l”. Darrere del cos principal podem distingir un cos més antic , amb façana directa al camí, on es podem veure restes de la fàbrica medieval amb tapial valencià. En el pati d’accés des del camí queden restes del que va ser una zona acotada i amb arbrat de front a la casa; una disposició que encara podem trobar en les alqueries més antigues que es conserven a l’horta. Però la asimetria en la composició i els acabats en la definició de les finestres, les fàbriques de rajola i els arcs de descàrrega als vans la situen clarament en una composició de façana pròpies del segle XVII.

Detalle del estado de protección

PAT de l’Horta, 2018

Publicaciones

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’Horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’Horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.

BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’Horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’Horta, València, Consell Valencià de Cultura.

FERRANDIS, I. G. (2007). Los espacios periurbanos como recurso didáctico: el caso de la huerta de Valencia. Didáctica de las ciencias experimentales y sociales, (21), 197-210.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’Horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech.
 

Ubicación y Entorno
Fotogalería

Imatges: E.Guinot, Google Street View, M.del Rey