Està situada a la Carretera Mandigorra (actualment Camí Nou de Picanya) 55-59. S’hi arriba des de l’autovia de Torrent (CV-36), per entrar pel camí vell de Torrent direcció València, i queda a la mà esquerra del camí poc abans d’arribar a la redona de la V-30
Segles XV-XVI, fins el XX
Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), atenent elements de la seua arquitectura els seus orígens serien de l’època baixmedieval, possiblement sobre finals del segle XV i principis del segle XVI. Posteriorment va rebre modificacions i ampliacions per augmentar els usos agrícoles, i ha estat ocupada fins l’actualitat.
L’alqueria està situada a la vora d’un dels camins reials que vertebraven l’Horta de València, el camí de Torrent, en un entorn històric de ple paisatge d’horta. Els canvis importants han estat la construcció del nou llit del riu Túria a pocs centenars de metres i especialment l’autovia de Torrent (CV-36) pràcticament a tocar de l’alqueria, la qual cosa ha afectat profundament el seu entorn agrícola. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013),l’alqueria Maroto presenta un interessant conjunt d’edificis, configurats com un caseriu. L’alqueria original es va dividir en dues vivendes, diferenciades per les façanes. Per últim, el conjunt de l’alqueria Maroto el completa una alqueria de finals del segle XIX o principis del XX, molt ben conservada.
Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2015) - EPA_SNU_19.01
PATODHV. EPA_16.03 Alqueria Maroto
https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=28855&lang=es
https://www.upv.es/contenidos/CAMUNISO/info/U0684567.pdf
https://www.egevasa.es/Sites/11/Docs/PPP/Planos_PPP/EIP_PPP_04_RECURSOS_PAISAJISTICOS.pdf
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
Fotos: C.Verdeguer, Google Street View
