Segles XV-XX

Les alqueries de l’Horta de València han estat durant segles edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. En aquest cas no sabem des de quan té aquest nom d’alqueria de Mossén Pobo, si bé l’apel·latiu mossén a l’època foral valenciana (fins 1707) podia fer referència bé a cavaller bé a un eclesiàstic. No coneguem cap llinatge noble valencià amb dit cognom, Pobo, raó per la qual és més probable que siga un càrrec religiós valencià. El que sí cal corregir és l’ortografia contemporània de “Povo” ja que el cognom correcte és “Pobo”, un topònim aragonés. 
Per la seua part, M. Del Rey (PGOU, 2013), a partir de les característiques constructives i materials considera que és una alqueria d’origen baix medieval, del segle XIV, i va ser durant els segles XVII i XVIII una gran explotació agrícola amb cases per als treballadors. Probablement al segle XIX el conjunt va ser fragmentat entre diversos propietaris.

Segons M. del Rey (PGOU, 2013) aquesta alqueria és una complexa estructura d’origen medieval que ha sofert diverses configuracions al llarg del temps. En origen es tractava d’una estructura senyorial de la que queden poques restes, més que alguns murs de tapials originals dels segles XIV o XV. L’última de les configuracions, abans de dividir-se en diverses propietats, van ser les cases de colons per a una gran explotació al llarg dels segles XVII i XVIII, configuració que es va mantenir fins entrat el segle XX. L’edifici principal es configura com un gran contenidor amb dues crugies que disposen de vivendes en sèrie en planta baixa, amb les cambres i andanes en la planta superior. Tot açò, sobre la base de l’estructura tardo medieval. En la seua part posterior s’hi trobaven diferents edificacions secundàries dedicades als treballs agrícoles i un pati tancat

En una part del conjunt en l’actualitat (2023) hi ha un restaurant que es diu Alqueria Lola.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_10.01, p. 270. 
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPA_SUR_18.01) OpenElement
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPA_10.01, pp. 460-462.
• Del Rey, M. (2013): “L’alqueria de mosén Povo a València”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
   

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’Horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.

BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el món rural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), pp. 128-131.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech.

SANCRISTÓBAL, M. y FONT, J. (2015): Beniferri y su Iglesia Parroquial. Santiago Apóstol. València. 
 

Imatges: E.Guinot, Google Street View, M.del Rey