Està situada al camí Vell de Godella, al davant de l’alqueria de Ramón, i actualment ha quedat a l’inici de dit camí a partir de la Ronda Nord de la ciutat de València.
1830
Segons M. del Rey (PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018, i recull el catàleg de la Direcció General de Patrimoni), l'alqueria Nova de Sant Josep es podria considerar com prototip de l'alqueria burgesa del primer terç del segle XIX. Aquest autor explica que a casa rural s'aproxima a la casa d'esplai, allunyant-se progressivament del món agrari. Segons les dades proporcionades per la seua propietària, l'alqueria va ser alçada l'any 1830, tal volta en substitució d'altra alqueria anterior. Actualment ha estat reconvertida en un restaurant de celebracions col·lectives.
L’alqueria va ser construïda en un entorn completament rural de l’Horta, tot i que a la vora d’un dels camins principals de circulació, el camí Vell de Godella. Actualment encara resta en un entorn agrícola, si bé a molt curta distància de la Ronda Nord de València i el límit construït de la ciutat densa. Segons M. del Rey (PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018, i recull el catàleg de la Direcció General de Patrimoni), la seua arquitectura palesa un model de noves construccions decimonòniques creades per la burgesia urbana ascendent econòmicament a la propera ciutat. Per aquesta raó la seua funció eminentment recreativa i d’esplai, sense funcions agrícoles assignades a l’edifici principal. Aquest té una planta rectangular de tres altures i una distintiva torreta central estil “miramar”, amb funcions també d’oci i esplai. La coberta és de teula i a quatre aigües. Està construïda de rajola, arrebossada i pintada. L’estat de conservació és molt bo. Al seu voltant hi ha un gran jardí tot envoltat d’una tanca elevada de mamposteria que evita la visió sobre l’interior del recinte. Actualment s’han alçat diverses construccions de planta baixa al seu voltant per crear espais d’ús per a les activitats de restauració i festives.
Espai etnològic d’interés local, segons PGOU de València (2013), el PAT de l’Horta (2018) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
L'alqueria compta amb un panell ceràmic dedicat a Sant Josep i situat sobre la porta principal del jardí. Té la inscripció del nom del sant i la signatura de J. Soriano el 1940.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana. EPA 09.05. Fitxa: Alquería Nova de Sant Josep, p. 267
- Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU). Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013). Fitxa: EPA_SNU_17.04
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2ª: Béns de Rellevància local. Espai etnològic d’interés local. Fitxa: Alqueria Nova de Sant Josep
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial:. EPA_09.12 Alquería Nova de Sant Josep, pp. 423-425
DEL REY, M. (2017): “Alquería Nova de Sant Josep”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), pp. 287-290
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.
ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.
PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech
Fotos: E.Guinot, Web de l’Alqueria Nova, Plànols PGOU València 2013, Google Earth, Google Street View
