Segles XVII-XVIII-XX

Com en altres alqueries i edificacions populars de l’Horta, no és gens fàcil trobar un rastre documental sobre la seua història, per la qual cosa cal basar-se en la interpretació arquitectònica i material de l’edifici. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l'origen de l'alqueria de Pastor seria baixmedieval, de la qual encara poden veure's les restes de fàbrica de tapiera en la façana principal i els arcs flamígers a l'interior. Posteriorment ha patit diverses transformacions que podrien datar-se entre finals del segle XVII i principis del XVIII, amb una considerable reconstrucció interior i una subdivisió de la propietat.

L’alqueria va estar en un entorn agrícola fins finals del segle XX, si bé el creixement del proper nucli urbà de La Torre i el pas del Llit Nou del riu Túria a curta distància trencaren ja a partir de la dècada del 1960 el seu horitzó totalment rural. Hui en dia ha quedat com una edificació més en un carrer urbà del barri de Sociòpolis. Segons M. del Rey (Catàleg annex de la revisió del PGOU, València, 2013), l'alqueria Pastor està formada actualment per diversos habitatges, sent el principal el que té la porta oberta a l'est, en perpendicular a l'antic camí d’Alba. La planta presenta un esquema de cruïlles en profunditat, contant en l'actualitat amb sols dos d'aquests. Adossat a la part posterior de la casa troben un cos construït a una aigua, independent dels anteriors, i que pareix d'una època més tardana. Les seues finestres s’obrin a la manera dels vans abotinats del segle XVIII, tal volta sobre una fàbrica anterior, i podria tractar-se del remat de l'alqueria tardomedieval. El lateral sud de l'alqueria pareix que albergava un pati amb algunes dependències en el seu entorn, encara que hui està completament destruït. La planta incorpora alguns elements un poc dubtosos, com l'escala d'accés a la planta alta, que pel seu traçat, dimensions i localització no es correspon amb l'escala original i molt menys amb la principal.

En l’actualitat es troben tapiats tots els accessos a l’alqueria. 

Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2015) - EPA_SU_19.01

Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni

Pàgina de la Wikipèdia de l’Alqueria Pastor:

Del Rey, M. (2016): “Camí Vell de Picassent a València”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

Fotos: E.Guinot C.Verdeguer,