Anterior al s. XVI

Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Segons M. del Rey (PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018, i recull el catàleg de la Direcció General de Patrimoni), atenent les seues característiques arquitectòniques podria ser d’origen baixmedieval, si bé l’edifici que ens ha arribat dataria de finals del segle XV o principis del XVI, amb remodelacions posteriors. Sobre els seus propietaris no se citen dades en la bibliografia i informes consultats. Actualment és una vivenda particular. El nom sembla ser del segle XX i en relació amb un gran pi que hi havia al seu davant, ara desaparegut.

L’alqueria es troba situada en les proximitats del camí vell de Godella però apartada d’aquest, en mig dels camps cultivats de l’horta del seu entorn i amb un rerefons dels nuclis urbans de Burjassot i Godella. Segons M. del Rey (Versió preliminar del PAT de l’Horta (2008), PGOU de València 2013 i PAT de l’Horta-2018, i recull el catàleg de la Direcció General de Patrimoni), el seu esquema format per diversos cossos s'estructura a partir d'un pati que els en dóna accés. Aquests diversos cossos són de planta rectangular amb una sola cruïlla. Un esquema on l'articulació vertical es realitza per mitjà d'una escala que partint del cos primer de construcció darrere l'eixida, ix al pati i per mitjà d'un arc que ens desembarca enfront de les sales principals de la planta superior. Sales nobles que es defineixen com un gran espai construït en el qual obrin grans finestrals biforats sobre la façana. Està construïda amb tapial i rajola, i arrebossada per fora amb morter de calç. Les teulades són de teula, a una aigua i vers la part exterior. Segons M. del Rey es tracta d’una de les més importants cases del gòtic civil valencià.

Espai etnològic d’interés local, segons PGOU de València (2013), el PAT de l’Horta (2018) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana. EPA 09.03. Fitxa: Alquería del Pino Hermoso
• Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU). Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013). Fitxa: EPA_SNU_17.03
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2ª: Béns de Rellevància local. Espai etnològic d’interés local. Fitxa:Alqueria de Pino Hermoso o de Borbotó
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial. EPA_09.06 Alqueria del Pino Hermoso

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, pp.158-165.

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 159-160.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), p. 92 i p. 295.

 DEL REY, M. (2013): “L’Alqueria del Pi a Borbotó”, Blog: Arquitectura Rural Valenciana.

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’Estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

BERROCAL RUIZ, P.; ALGARRA PARDO, V. (2002): “Els espais d’ús i habitació en el mónrural”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 49-55.

ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1995): Arquitectura popular de la Huerta de Valencia, València, Ajuntament de València.

PÉREZ DE LOS COBOS, F. (2000): Alquerías, masías y heredades valencianas, València, F.Doménech

Fotos: E.Guinot, PGOU València 2013