S’hi troba situada a la Partida Calvet, núm. 117. S’hi arriba des del nucli urbà pel camí de la partida de Calvet, direcció a la mar.
L’alqueria ha estat restaurada a finals del segle XX i està ben conservada actualment
Anterior al segle XVII
L’alqueria es trobava en un entorn totalment d’horta, entre camps, camins i séquies, a l’est del nucli urbà antic d’Alboraia, alineada amb el camí de Calvet en direcció a la mar. Els canvis urbanístics de segona meitat del segle XX han apropat bastant a ella l’àrea urbana, si bé encara resta en un bon entorn agrari i paisatgístic tradicional. Segons M. del Rey (PAT de l’Horta, 2018), l’alqueria consta d’un cos principal més alguns annexes afegits posteriorment. L’edifici principal de l’alqueria és una casa compacta, de dues plantes i a un aigua, de planta rectangular i amb unes dimensions aproximades de 24 x 12,80 m. Està construïda de rajola amb algunes parts de tapial, i la cobertura és de teula àrab. Pel seu exterior està revestida de morter de cal i emblanquinada. La casa és del tipus d’una crugia paral·lela a la façana, amb un ús de la planta baixa com vivenda i la superior com andana per als productes agrícoles. Destaca en ella la porta, que mira al sud, oposada al camí d’accés, i consta d’un arc de mig punt construït amb rajoles a sardinell. Les finestres no mantenen una simetria entre elles i la porta, i són de dimensions reduïdes. Aquest edifici té adossades unes porxades d’ús com magatzem i per als animals per la seua part posterior, així com un menut pati o corralet interior.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta) .
No inclosa en el catàleg del PGOU d’Alboraia (revisió de 2019)
L’any 2012 es feren unes obres de rehabilitació que han alterat algunes parts d’aquesta alqueria, tal com pot veure’s en la comparació de les fotos.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_06.01, p. 206.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_06.07, Alqueria Requeni, pp. 299-301
- Del Rey, M. (2012): “Obres il·legals a l’alqueria de Requeni d’Alboraia”, Blog Arquitectura Rural Valenciana.
- Obres il·legals a l’alqueria de Requeni. Las Provincias
AGUILAR SANZ, J.V., RUBIO LLUCH, I. (1998): “L’arquitectura tradicional d’Alboraia (II). Una aproximació al nostre patrimoni arquitectònic. Tipologia i exemples significatius”, dins: 2es Jornades d’Història d’Alboraia, València, Ajuntament d’Alboraia, pp. 119-144.
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
Fotos: E.Guinot, M.Alemany
