Època islàmica, segles X-XI.

És una construcció medieval, anterior a la conquesta de València per Jaume I en el segle XIII. Un document de la Cancelleria reial de l’any 1264 indica que la construcció patia bastants deficiències per la seua antiguitat i el monarca manava la seua reparació. Per aquestes raons és raonable el seu origen en època islàmica i relacionat amb el disseny i construcció de la Séquia de Quart, almenys en el segle X sinó abans. Alguns autors consideren que podria ser una construcció d’època romana reutilitzada, però la tècnica constructiva no és l’habitual d’època romana.

L’aqüeducte d’Els Arcs és un element arquitectònic únic en el conjunt del patrimoni hidràulic de l’Horta, per les seues característiques tècniques, però també per les seues grans dimensions, convertint-se en la construcció més gran entre el conjunt del patrimoni hidràulic de la Vega de València. La seua funció és permetre el pas de l’aigua de la séquia comuna de Quart-Benàger-Faitanar superant un accident geogràfic de dimensions considerables com és el barranc del Salt de l’Aigua. Té una llargària de vora els 230 metres i consta de vint-i-huit arcs de grandària i alçada irregulars, disposats en una planta, dels quals els centrals arriben als tres metres i mig d’altura. No tots estan construïts iguals i si bé la majoria tenen una fàbrica de maçoneria, realitzant-se els arcs amb pedres calices de tamany mitjà verticalment disposades, sense tallar, unides per argamassa i amb una tècnica molt diferent a la tradicional del món romà, també hi ha algun arc als extrems de claraça traça i tècnica baixmedieval amb arc de mig punt. . Hi ha evidències materials de reparacions amb rajoles als segles XVI, XVII i XVIII, per la qual cosa el conjunt arquitectònic ha esdevingut actualment una suma de reconstruccions de diverses èpoques. Cal ressenyar que als vans de les arcades s’han format gigantesques concrecions de calç, algunes de les quals s’han convertit amb el pas dels segles en pilars. En la dècada del 1960 es va fer un nou caixer per a la séquia per la part superior de l’aqüeducte, totalment de formigó i dotat d’una barana metàl·lica, que actualment continua en ús per la comunitat de regants.

Amb categoria de Monument (Decret 55/2006 de la Generalitat Valenciana).

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valencia, 2008, EPH_11.06, p. 180.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.01, pàgs. 500-503.
• DECRET 55/2006, de 28 d’abril, del Consell, pel qual es declara Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l’aqüeducte els Arcs de Manises.

GUINOT, E i SELMA, S (2005, inèdit). Les séquies de l’Horta Sud de València: Rovella, Favara, Mislata-Xirivella, Benàger-Faitanar i Quart. València, Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València, 2003.

SELMA CASTELL, Sergi. Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, 2014, p. 620.

Fotos: E.Guinot, Google Earth